A pesar que els seus preus són molt elevats, les dades del Ministeri d’Educació afirmen que el 90% de l’alumnat espanyol de 6 a 16 anys realitza alguna activitat extraescolar. El menú d’opcions és immens: cada vegada n’hi ha més i per a edats més primerenques. Parlem d’una decisió més important del que sembla.
La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) acaba de publicar un estudi que afirma que, sempre que compleixin determinats requisits, les extraescolars influiran en el futur laboral dels nostres fills. No només pel benefici acadèmic que comporta ampliar coneixements o fomentar interessos, sinó pel bon desenvolupament socioafectiu de nens. «Encara que el futur pot semblar molt llunyà, tot allò que es treballa en edats primerenques contribueix a la construcció de la personalitat i el perfil acadèmic, social i professional», explica Sylvie Pérez, psicopedagoga i professora dels estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. Els infants tenen dos àmbits de socialització, la família i l’escola, i incorporar un tercer -afegeix la docent- és una manera d’augmentar la socialització, la qual cosa afavoreix al bon desenvolupament socioafectiu, imprescindible per al futur social i laboral.
Un altre punt a favor de les extraescolars és que són una manera de que realitzin una activitat no establerta. Sempre que siguin «ben triades», ajuden a descobrir interessos, potencialitats i fomenten l’autoestima. A més, per a evitar el risc de segregració, reclama als ajuntaments que ampliïn l’oferta de places públiques gratuïtes per a tot l’alumnat.
El 19% dels joves espanyols entre 18 i 24 anys són ‘ninis’, és a dir, ni estudien ni treballen. A més, el 27,7% dels joves entre 25 i 34 anys només tenia estudis bàsics l’any 2021, el doble de la mitjana dels països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que és del 14,1%. Així ho reflecteix l’informe Panorama de l’Educació, presentat ahir.
En concret, l’estudi reflecteix que gairebé la meitat dels espanyols d’entre 25 i 34 anys té una titulació d’educació superior. En total, el 48,7% dels joves en aquesta franja d’edat disposa en 2021 d’un títol d’educació superior, 8,4 punts més que al 2011 i gairebé 15 punts més que al 2000 (34%). Aquesta xifra està per sobre de la mitjana dels països de l’OCDE (46,9%) i dels 22 països de la UE (45,9%).
En aquest sentit, destaca que la proporció de persones de 25 a 34 anys amb nivell educatiu terciari va augmentar del 34% al 2000 al 49% al 2021; i que la probabilitat de tenir una ocupació augmenta amb el nivell educatiu aconseguit, però varia segons el camp d’estudi.
Així, a Espanya, les persones de 25 a 64 anys amb un títol universitari en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) compten amb una taxa d’ocupació del 88%, encara que els estudiants de TIC representen el 6% dels nous matriculats en l’educació terciària a Espanya, mateix nivell que la mitjana de l’OCDE.
Pel que fa a la despesa en educació, l’informe indica que Espanya va destinar el 4,3% del seu PIB en institucions d’Educació Primària a Terciària, mentre que la mitjana de l’OCDE va ser del 4,9%.
