La pandèmia de la covid-19 ha disparat alguns indicadors relacionats amb la salut mental en els darrers dos anys. Alguns exemples són la demanda d’ajuda per trastorns de conducta alimentària, que s’han triplicat, i el nombre de menors amb intents de suïcidi, que s’ha quadruplicat. La nova realitat, amb una especial afectació a la població infantil, suposa ara un repte per al món de la recerca, que es veu obligada a adaptar-se a aquest nou context. Uns 250 investigadors, amb representació de l’Institut d’Investigació Biomèdica de l’hospital Josep Trueta (Idibgi) es van reunir ahir a l’hospital de Bellvitge per debatre-ho: «Vam haver de reorientar la recerca perquè no hi havia evidència sobre la covid-19, però també hem vist que cal tenir en compte la salut mental en les pròpies recerques».

És la reflexió de Cristina Rey, una de les investigadores que va participar en la jornada de l’Institut Català de la Salut (ICS). Rey va recordar com tots els projectes de recerca s’aturaven en sec el març de 2020 i com s’han reprès ara amb una nova mirada.

«Som més sensibles a la salut mental. La pandèmia ens ha marcat», va admetre la investigadora, qui va assegurar que actualment en tots els projectes la salut mental o l’estat emocional de les persones «es té en compte d’una manera o d’una altra».

Núria Radó, tècnica de l’oficina de suport a la innovació i la recerca de l’Institut Català de la Salut, va defensar que actualment la recerca ha de respondre «preguntes diferents» a les que s’havien de respondre el 2019 en relació a la salut mental per l’impacte de la pandèmia.

«Hi ha més intents de suïcidi, un inici més precoç de trastorns en la conducta alimentària i la recerca té el repte de respondre com abordar aquesta nova realitat perquè el context ha canviat», va afirmar Radó. La tècnica de l’ICS va avisar que la població està «pitjor» que el 2019 malgrat sembli que la pandèmia ja està oblidada.

En aquest sentit, els investigadors alerten que els indicadors de 2022 mantindran la tendència de 2021 i malgrat la situació epidemiològica millora, els brots relacionats amb la salut mental persisteixen. «La pandèmia ha sacsejat la salut mental», afirmava la directora de l’Associació contra l’anorèxia i la bulímia, Sara Bujatance.

Això obliga a determinats canvis, com els que ja s’han impulsat des de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata de Reus, que ha desenvolupat un pla de prevenció del suïcidi per millorar la detecció i la intervenció o s’han creat programes específics d’atenció i nous rols professionals per fer front a l’augment de casos.

També els professionals sanitaris demanen ser tinguts en compte en aquest nou paradigma relacionat amb la recerca en salut mental. 

En el cas de Girona, des de la Xarxa de Salut Mental de l’IAS ja fa mesos que alerten d’aquests canvis de conducta en els adolescents, així com des del Col·legi de Psicòlegs.

Algunes de les propostes en recerca que es van fer durant la jornada tracten sobre l’eficàcia de les noves tecnologies en la terapèutica, la incorporació d’anàlisis automatitzades a gran escala i com l’anàlisi de big data ha revolucionat l’enfocament dels estudis de biomarcadors, la personalització dels tractaments, la recerca en salut mental pediàtrica i el paper de l’atenció primària en la detecció de patologies en salut mental.

Microbiota i depressió

D’altra banda, actualment hi ha molts projectes de recerca que analitzen els factors de risc en el desenvolupament de malalties mentals. En el cas de l’Idibgi, la Marató de TV3 finançarà un projecte en què hi participa el grup de Malalties Digestives i Microbiota vinculat al Servei de l’Aparell Digestiu de l’Hospital Josep Trueta. 

Aquest projecte analitzarà quina és la influència de la microbiota intestinal i els metabòlits derivats en la depressió severa. La investigació s’emmarca dins la línia de recerca sobre la relació entre intestí i cervell, és a dir, l’impacte que pot tenir la microbiota intestinal en el funcionament cerebral. 

En concret, s’estudiaran les molècules derivades de l’activitat metabòlica de la microbiota i la incidència que aquestes poden tenir en la depressió severa, en el model animal porcí i en humans. El projecte ha estat finançat amb 396.487,50 euros.