L’equilibri entre la vida i la mort. Així definia ahir la metgessa intensivista Núria Masnou l’acció de trasplantar un òrgan, una pràctica decisiva per al futur de moltes persones però que no seria possible sense una prèvia donació. De fet, Masnou destacava que, a part de ser coordinadora de trasplantaments d’òrgans i teixits de l’hospital Trueta, també ho és de les donacions, per tal de donar-li el mateix valor.
Una de les seves funcions, i possiblement la més difícil de dur a terme, és el moment de parlar amb les persones que han perdut un familiar i els ha de preguntar si han pensat en la donació d’òrgans. Aquesta situació es pot evitar si es preveu abans. «Hem d’afrontar fantasmes i pensar que un dia morirem, llavors és quan ens plantegem a qui deixarem el nostre llegat a través dels testaments, però hi ha altres preguntes que també ens hem de formular, com per exemple, què passarà amb el meu cos»?
Promoure la donació d’òrgans i deixar constància de la decisió parlant-ne amb la família i a través del registre al portal de La meva salut, és el principal objectiu de la plataforma Donem Girona, una agrupació de persones que neix a finals del 2019 a proposta de la doctora Masnou i uneix pacients trasplantats, donants i professionals de la salut, entre d’altres.
Una de les accions que ha promogut la plataforma és una mostra fotogràfica que homenatja els donants i les seves famílies. L’exposició, anomenada Vida regalada es va poder veure al Trueta el juny passat i, des d’ahir, s’ha traslladat al vestíbul de les facultats de Medicina i Infermeria de la Universitat de Girona.
Entre les pacients que han rebut un òrgan i que formen part de Donem Girona hi ha Marta Gubau i Laura Geli. Ahir també van participar en la inauguració de la mostra en una taula rodona prèvia, moderada per l’escriptor i articulista Josep Maria Fonalleras.
A part de tenir un òrgan trasplantat -de cor i de fetge respectivament-, Gubau i Geli tenen una altra connexió que els uneix: totes dues han decidit relatar la seva experiència en un llibre per tal de deixar constància de l’agraïment «infinit» cap a la persona anònima que els ha donat l’òrgan.
L'experiència en dos relats
Reinici és el títol escollit per Laura Geli per plasmar la seva experiència més íntima, a través d’un relat poètic i intens. L’autora explicava ahir que l’espera de l’òrgan va ser el més dur. «Arriba un moment que esperes que algú mori per a poder sobreviure i inclús estàs pendent de les notícies d’accidents i noves morts; en aquests moments et surt l’instint més primari com a ésser humà».
Gubau relata a Tenim un cor per a tu -escrit juntament amb Mariona Visa- la dificultat d’admetre «quan estàs al límit de la vida i conscienciar-te que l’òrgan potser no arribarà a temps».
Un cop van rebre els nous òrgans, els va néixer la «gran necessitat» de saber qui era el donant, per donar-li les gràcies. «Notava el nou fetge com un intrús però el necessitava», explica Geli. A Gubau se li va despertar un sentiment curiós. «Volia saber si una part del donant entrava a dins meu i canviaven els meus gustos i la personalitat; em notava canviada però em vaig adonar que estava sota els efectes de la medicació i aquest pensament aviat es va esvair; segueixo sent jo però amb el cor d’algú altre; al cap i a la fi és màgic i simbòlic».
