«Ser manaia significa ser un gironí de soca-rel. No hi ha res millor que Girona»

Té 74 anys, està jubilat i va ser treballador de banca. Està casat i té tres fills i tres nebots. Viu a Montjuïc i custodiarà el penó a casa de la seva filla Maria.

Nerviós?

Després de tants anys potser no, però és cert que no m’ho esperava tan aviat. Però m’ha tocat i estic content.

Manaia de tota la vida?

Em vaig apuntar a la confraria amb catorze anys. Són seixanta anys de soci i 57 anys de sortir a la Processó.

Es veu molts anys més fent sortides?

De vesta, tot el que pugui. De manaia ja em vaig jubilar el 2019, quan vaig plegar de president. Vaig deixar pas a gent més jove perquè ja passava fred i la pandèmia em va ajudar. Però de vesta sí, mentre aguantin les cames. Una vegada a l’any no és cansat.

Va ser un dels artífexs de la celebració dels 75 anys de la confraria. Com imagina els Manaies d’aquí a 75 anys?

Difícil de dir. El món canvia de pressa. La gent ara té altres necessitats. Quan vam començar, en aquella època no hi havia res per distreure’s i ara, en canvi, hi ha 60.000 coses i la mainada ja puja diferent. Un dels fets que em va fer plegar de president va ser que ja no connectava amb joves de 35 o 40 anys. Tenen un punt de vista diferent. Ho veig una mica magre. Però sempre dic que, almenys, espero que es faci una Processó al parc temàtic de Girona, que és el Barri Vell. És difícil que arribi a 75 anys però s’ha de mirar que hi arribi.

Com a llegat de president va fer que les dones s’introduïssin a la desfilada dels manaies.

Era un fet que feia anys que anàvem apretant. Calia igualtat i una oportunitat per tothom. Els Manaies no deixa de ser una representació. Que només fossin homes perquè els romans només eren homes, no. És una representació del que va passar a l’època de Crist i si ho volen representar noies, encantat.

Manaies també organitza la cavalcada de Reis i també com a llegat seu, va fer que el rei negre sigui negre.

Entenc aquella polèmica però m’agradaria esmentar una cosa. Si un any, un senyor és escollit per ser Rei perquè la confraria considera que ha fet mèrits, i demana que no el reconeguin i que vol que el pintin de negre, li direm que no? Una persona s’ho ha de guanyar. No per ser d’una raça o una altra ha de tenir avantatge. Agafem tres persones que considerem que han fet coses per Girona i que s’han manifestat amb unes feines al llarg de l’any. És per agrair-los atorgant-los un lloc com a Rei a la cavalcada. Ara bé, si la persona et diu que sí però et diu que vol anar pintat de negre ens posa en un compromís. Si un nen vol sortir a la cavalcada com a patge negre, li hem de dir que no?

Ser pendonista és la culminació dins de l’entitat?

És la màxima distinció d’una vida a dins de l’associació però mai penses que arribaràs a ser pendonista perquè hi ha molta gent que ha fet més que tu.

Com sol viure la Setmana Santa.

Compleixo amb totes les tradicions i un dia vaig a ofici. Faig bunyols, vaig als assajos dels manaies.... I em quedo a Girona per Setmana Santa. No marxo de cap de setmana a la costa o a esquiar. Dins de la ment saps que és Setmana Santa i procures no fer cap estirabot.

Sense bisbe...

Sap greu. Fa un any que va morir el Bisbe Pardo i no n’han posat cap.

Què significa ser manaia?

Significa ser gironí de soca-rel. Com a ciutadà, no hi ha res millor que una ciutat com Girona i la seva gent. I una manera per ser-ne protagonista i portar la ciutat arreu és que els Manaies surtin al carrer i siguin notícia. Com sempre dic: Girona és manaia i els manaies són Girona.