«Vaig donar el pit a la meva filla fins que va tenir més de tres anys»

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), menys de la meitat dels nadons de menys de sis mesos s’alimenten exclusivament de llet materna. Els estudis apunten que és la millor opció, però mantenir-la a llarg termini no és fàcil quan cal reincorporar-se al món laboral. És per això que, coincidint amb la setmana mundial de la lactància materna que es commemora entre l’1 i el 7 d’agost i que enguany el lema és Alletar i treballar: fem que sigui possible!, els pediatres han demanat més mesures que permetin compatibilitzar la lactància amb l’activitat laboral.

Meritxell Raurich ha viscut de primera mà la complexitat de la conciliació -experiència que ha explicat aquesta setmana en una taula rodona organitzada per la Fundació Salut Empordà a l’Escala- i més quan sempre s’ha mostrat partidària de l’alletament matern de forma exclusiva. 

«Quan em vaig incorporar a la feina el món em va caure a sobre, la Núria tenia cinc mesos i tot i que tenia molta confiança en la meva parella, òbviament s’alimentava de la meva llet i jo no hi podia ser», lamenta. A partir d’aquí, i com tantes altres mares, va començar a practicar l’extracció mecànica per poder guardar biberons. «Mai havia tingut problemes fins llavors, em vaig bloquejar i no em sortia la llet; penso que una màquina no t’estimula com el teu fill i emocionalment no et sents bé, però al cap d’uns intents ja va funcionar, m’hi vaig acostumar». També matisa que va tenir molta sort del grup que havia creat amb altres mares de l’Escala, tant en les sessions prepart com les postpart. «La meva filla es va criar en plena pandèmia, era molt complicat perquè no es podia sortir de casa i va ser molt dur veure com els meus pares es van perdre moments molt importants de la seva primera neta, sort que ens donàvem suport en les sessions i ens assessoràvem en temes de lactància, entre d’altres».

La baixa de setze setmanes encara està lluny dels sis mesos recomanats per l’OMS i Unicef per la lactància exclusiva

Un cop es va reincorporar al món laboral, va començar tot un periple, ja que s’extreia la llet com podia i a qualsevol lloc. «Quan arribava a casa podia donar-li el pit, però recordo que me’n treia a la matinada, els caps de setmana i, a la feina, com que soc educadora social i m’havia de desplaçar per diversos municipis, aprofitava les estones que podia i anava al lavabo, ja que freqüentava oficines públiques». 

Quan la Núria va fer un any, Raurich va deixar d’extreure’s llet de forma mecànica i ja només li donava el pit. «Li vaig donar fins Setmana Santa d’aquest any, quan ja tenia tres anys i tres mesos; de fet allargar la lactància és una pràctica cada vegada més habitual, moltes mares del meu entorn ho fan fins més enllà de l’any i mig; penso que hem de tenir dret a decidir com gestionar l’alletament, com també qui no vol o no pot fer-ho i s’ha de respectar». 

Raurich lamenta que, avui dia, aquest tema encara es qüestiona molt, com també el simple fet de donar el pit en públic. «Encara et sents observada i inclús sents comentaris per fer-ho a segons quins llocs o et jutgen perquè ho allargues tant de temps». Per altra banda, també considera que no hi ha prou conciliació perquè la baixa de maternitat no s’adequa a les recomanacions d’alletament de l’OMS i proposa que, per exemple, les baixes de maternitat i paternitat siguin transferibles.

«En el nostre cas, potser hauria sigut millor que tingués més permís que el pare, pel simple fet que li donava el pit, penso que si podia alimentar la meva filla no hi havia de renunciar, però tampoc calia arribar a l’extrem d’anar traginant pots de llet amunt i avall; hi ha d’haver altres maneres», conclou.

El 93% de sanitaris no rep prou formació en alletament matern

Per altra banda, un 93% dels professionals de la salut assegura no haver rebut una bona preparació en lactància materna durant la seva formació acadèmica, segons les dades de l'informe anual que publica LactApp.

Per elaborar l'informe, s'han entrevistat 1.329 professionals durant aquest mes de juliol, principalment de les especialitats d'Infermeria, Llevadora, Pediatria, Medicina de família i Nutrició. Crida l'atenció que el 41% dels professionals enquestats no va rebre cap hora de formació sobre lactància materna durant els estudis acadèmics, i que dels que sí que la van rebre, en un 30% dels casos va ser de menys de 10 hores.

La majoria –un 60%– assegura que els seus coneixements de lactància procedeixen de formacions posteriors que ha fet «pel seu compte». I fins i tot un 25% diu que es basa, principalment, en la seva pròpia experiència personal o en la del seu entorn proper.

Preguntats sobre si la formació de lactància era obligatòria en la seva formació professional, el 47% va dir que no van rebre lliçons sobre això, i només una mica més del 30% va rebre continguts de caràcter obligatori.

Segons la publicació científica d'investigadors catalans com Anna Pol-Pons, Mercè Aubanell-Serra i Mireia Vida, entre d’altres, publicat el 2019, Lactància materna: competència bàsica dels professionals sanitaris d'atenció primària, a Espanya el percentatge de lactants alletats fins als 6 mesos és del 28%, clarament inferior a l'objectiu d'assolir o superar el 50% recomanat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Una de les impulsores, Anna Pol-Pons, és infermera pediàtrica al CAP de Tordera i reivindica millores en la conciliació laboral per tal de potenciar la lactància materna.

Per incrementar aquestes taxes, és fonamental oferir un suport adequat a les mares i per això els professionals d'atenció primària de salut tenen una posició privilegiada per promoure la lactància materna, «si bé hi ha evidències de la manca de coneixements i competència per al maneig de la lactància materna d’aquests professionals», assenyalen.

Per avaluar el grau mitjà de competència en lactància materna dels professionals que atenen mares i lactants es va dissenyar un estudi transversal mitjançant un mostreig aleatori de 398 sanitaris de medicina de família, pediatria, ginecologia, llevadores, infermeria pediàtrica i infermeria de família de 33 centres de salut primària de la província de Girona.

De l'anàlisi es va concloure que només el 18% dels professionals va assolir el nivell bàsic de competència, xifra que va pujar al 40% en el cas de les professionals llevadores, ginecologia o infermeria pediàtrica.

Per a avaluar el grau mitjà de competència en lactància, s’ha fet un estudi transversal a 398 sanitaris de 33 CAPs de Girona

L'estudi assenyala que un exemple d'aquesta manca d'oferta formativa és que a Espanya cap carrera de Medicina incloïa formació en lactància materna fins al curs 2018-2019.

Aquest any, la facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB) va oferir per primera vegada a tot l'Estat una matèria pionera sobre lactància materna per als alumnes del grau de Medicina, però era una assignatura optativa, subratllen.

Els darrers anys han aparegut els primers postgraus específics, com el d'Expert Universitari en Lactància Materna de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-Universitat Ramon Llull.

A Espanya cap carrera de Medicina incloïa formació en lactància materna fins al curs 2018-2019

LactApp, amb reconeixements d'Unitar i Unicef, que realitza aquest informe anualment, va ser fundada a Barcelona el 2016 i és impulsora de l'aplicació mòbil sobre lactància materna més estesa. Segons les seves dades, la fan servir progenitors de 180 països en castellà, anglès i portuguès i, a Espanya, una de cada cinc noves mares.

Sanitat oferirà llet gratuïta a nadons exposats al VIH

El Ministeri de Sanitat ha subscrit un conveni amb l’Associació Nacional de Fabricants de Productes de Dietètica Infantil (ANDI) i la Fundació Espanyola de Pediatria (FEP) per dispensar de manera gratuïta llet de fórmula adaptada per a lactants exposats al VIH. L’acord es va publicar dimarts al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

El VIH es transmet per via sexual, per exposició a sang infectada i per transmissió de la mare embarassada al fill o filla durant l’embaràs, el part i el postpart. El concepte de transmissió perinatal inclou totes les possibilitats de transmissió, inclosa l’exposició a llet materna durant el postpart.

La probabilitat d’infecció neonatal ha disminuït significativament gràcies als cribratges que es fan durant l’embaràs, la possibilitat de tractament antiretroviral (TAR) de la gestant i la presa de profilaxi per part del nounat. Tot i així, la lactància es considera un moment de risc d’infecció.

El primer lliurament es farà quan el nadó neixi i abans de rebre l’alta; el programa té una vigència de dos anys

Per pal·liar-ho, les evidències científiques internacionals i nacionals recomanen la substitució de la lactància materna per l’alimentació amb fórmula adaptada com a única estratègia eficaç per eliminar el risc de transmissió del VIH.

Aquesta decisió s’emmarca en les accions per a l’eliminació del VIH com a problema de salut pública el 2030, segons marca el Pla Estratègic de Prevenció i Control de la Infecció pel VIH i les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) 2021-2030 impulsat pel Ministeri de Sanitat. La prevenció de la transmissió del VIH de mares als fills i filles és un dels objectius incorporats a l’estratègia com a part de la prevenció primària.

Cada centre fixarà el circuit de dispensació, que podrà ser des de la farmàcia de l’hospital, el magatzem d’aliments o pel pediatre mateix que fa el seguiment del pacient en consulta.

El primer lliurament es farà en néixer i abans de ser donat d’alta a la maternitat, en què se li subministrarà la quantitat establerta per al primer mes de vida; les següents es faran amb una periodicitat que serà la del seguiment a consulta.

El programa, que té una vigència de dos anys a partir del dia de la seva inscripció al Registre Estatal d’Òrgans i Instruments de Cooperació (REOICO), només preveu la dispensació de fórmula adaptada.

La quantitat de llet estimada al conveni és de 34 pots de 800 grams de preparat per nadó, per a un nombre aproximat de 70 lactants, «màxim 100»; el valor de mercat de les fórmules infantils objecte de la donació ronda els 70.000 euros.

Subscriu-te per seguir llegint