Joan Delort : «Serà una campanya forestal dura si continua l’estrès hídric»

Té cap sentit parlar de campanya forestal amb la situació actual de sequera i amb el canvi climàtic? 

Si t’ho mires des d’una perspectiva científica cada vegada té menys sentit. El que passa que en té quan l’utilitzes per comunicar amb la mateixa societat i també perquè ajuda a documentar determinades mesures sigui a nivell operacional o de mobilització de recursos. Això t’ajuda.

Què ens espera amb aquest panorama?

Jo voldria distingir el que és una situació molt adversa del que és la manca de pluja. El règim pluviomètric ara està francament en retrocés. La sequera té dues derivades, una és la manca d’aigua. Aquesta ho és en tot el sistema d’embassaments, de subministraments, etc. Per tant, d’aigua de boca. Però també per l’aigua que en principi hauria d’arribar i no arriba a la vegetació. El que passa subsegüent és que s’han de prendre mesures com la regulació del subministrament d’aigua a la població, a les indústries, al turisme, etc. A més, cada vegada tenim més espais, i no menors de bosc, amb més individus morts. Quan passes per les Guilleres i el Montseny, veus una imatge que no s’havia vist mai. Això està generant un problema mediambiental i de subsistència.

Quin impacte pot tenir en els incendis?

Davant d’aquest escenari i dels episodis de temperatures elevadíssimes cal anar amb compte, amb prudència. No ho hem de negar sinó que s’ha d’explicar. Les circumstàncies són molt adverses, molt. Però si anéssim al febrer de l’any 2023 també ho estàvem pintant molt malament, però hi havia menys sequera. Ja hi havia problemes de subministrar aigua però no tan greus com els d’ara. També sequera i estrès de la vegetació, però no era tan greu com ara. El març passat ja vam tenir incendis forestals d’aquests que hi has d’abocar molts recursos i crèiem que tindríem una molt mala campanya.

Al final no va ser així. Però com la van afrontar?

Vam anticipar els equips d’auxiliars d’oficis forestals, els vam allargar els contractes de temporada i també vam avançar determinats mitjans aeris i vam prendre mesures. Però el mes de maig va començar a ploure contra tot pronòstic, és a dir, va començar a fer el que s’espera que faci a la primavera. També va ploure el mes de juny, cosa que no va fer el 2022. Amb això vull dir que nosaltres el que diem és que avui dia 16 de febrer -el dia de l’entrevista- la situació és adversa, però quan sabrem exactament quan hem d’encendre internament totes les alarmes, fins i tot per determinats moviments d’emergència que poguéssim anticipar més coses que l’any passat, ens n’anem a la primavera quinzena d’abril.  

«Els hidroavions petits només poden anar a carregar aigua a l’embassament de Sant Ponç i a l’Estany de Banyoles»

Si l’escenari és com l’actual de sequera i falta de pluja, què faran? 

Si arribem a la primavera amb aquest estrès hídric i tot ens diu que ho tindrem molt malament perquè el maig caigui aigua o l’abril, llavors voldrà dir que amb tota probabilitat ens arribi una campanya dura. En els darrers 30 anys hem tingut campanyes dures? Sí. On està l’element qualitatiu diferenciat? En què ens pot acabar arribant una temporada dura on no plogui sobre mullat, i no cremi sobre cremat sinó sobre sec i sobre mort. Llavors això ens porta dos elements. Un té dos factors que incideixen: la velocitat de propagació i la intensitat. És a dir quanta energia potencial està desplegant aquest incendi.  

Com s’hi lluita contra això?

Això sí que és un fet que avui dia podem dir que els Bombers de la Generalitat tenen més que ben estudiat, però no per estudiat vol dir resolt. Això el que ajuda és a determinar les accions, estratègies i maniobres que han de portar a terme o precisament el que no s’ha de fer. Jo els tinc dit que, primer de tot, no volem cap bomber amb un resultat indesitjat, córrer riscos i protecció de la població. Som un país amb molt de bosc i com que hi ha molts habitatges en urbanitzacions envoltades de bosc, et pots trobar el que en altres països molt desenvolupats del primer món està passant últimament, que hi ha cases que se’n van. Perquè la capacitat de defensa no la tens, els queda superada per determinat tipus d’incendis. 

Això és possible que passi? 

Aquest seria el pitjor dels escenaris, seria la gran bèstia negra de qualsevol organització o sistema de bombers d’extinció. Vol dir que la podem tenir? No. Però hem d’estar preparats perquè arribat el cas i les circumstàncies aquestes no milloressin no ens passi.

«Estem complint, en temps i forma, l’itinerari dels compromisos que es van adoptar al Consell de Bombers Voluntaris»

Ara com ara hi ha prou aigua si es declarés un gran incendi?

Cal contenció i prudència. Amb dades objectives avui pel que fa a les conques internes, els avions petits (AVA) només poden carregar aigua a l’embassament de Sant Ponç i a l’Estany de Banyoles. La resta vol dir que han d’anar a superfície de formigó, aterrar i carregar aigua. A la zona de la conca de l’Ebre hi ha aigua suficient, en canvi. Tot això vol dir que els hidroavions petits, entre que arriben, carreguen i marxen, han de fer desplaçament més llunyans. Un altre dels problemes que intuïm que ens podem trobar, els tenim identificats, però amb l’estat del dia de 15 de febrer, el dia 15 de maig no sabrem si serà així, és que bona part dels centenars de basses i dipòsits que hi ha desplegats com a país estan en capacitats d’entre el 40 i 60%. Això vol dir que potser un el tens amb el 80% i un altre amb el 20%. Representa que el bambi, el que penja dels helicòpters, no carrega res perquè no hi ha prou aigua. 

Els camions poden tenir també problemes?

Podria ser que en grans incendis on les bombes pensats carreguen 300 litres puguem tenir problemes. No en el sentit d’una disponibilitat immediata de l’aigua sinó que hàgim de fer trajectes més llargs. També hem de dir que com hem incorporat bombes nodrisses de 10 tones, però l’aigua haurà de sortir d’algun lloc. 

No poden utilitzar-la de mar?

Nosaltres no podem agafar aigua de mar. Quan carregues el camió, l’aigua no pot estar contaminada, no pot tenir segons què a dins, etc. Perquè igual que estàs tirant aigua a la vegetació que no la vols matar també, pots haver d’anar a un incendi d’habitatge. Tot això són handicaps avui en dia i caldrà veure com evolucionen els propers mesos.

El pitjor que pot passar és la simultaneïtat de forestals?

 Sí. És el que ens va passar el 2022 i, tot i això, vam sobreviure. Si ara hi hagués un gran incendi ho tindríem complicat perquè no estem encara en campanya i molts dels recursos encara no disponibles. No és previsible. Durant tot un any hi ha molts incendis. Per exemple l’any passat n’hi va haver 2.248 de vegetació agrícola i 1.500 forestals a tot Catalunya. Es a dir, ja n’hi ha d’incendis tot l’any però el que passa és que el que poden ser grans són els que dius compte perquè poden generar danys.

« Pot ser una temporada on no plogui sobre mullat, i no cremi sobre cremat sinó sobre sec i sobre mort»

Funciona la col·laboració amb els bombers francesos?

Hi ha molta cooperació entre bombers, sempre. Afortunadament, els bombers en tant que professionals tenen una facilitat per parlar, acordar i decidir quan la cosa va torta. També és veritat que s’ha treballat durant molt de temps amb les autoritats del departament 6 francès, el que té la seu a Perpinyà-Marsella, entre autoritats i comandaments de bombers. Però també per una raó molt evident, un incendi forestal no entén de fronteres. Un dels focs que va haver-hi el 2023 va començar a França i al cap d’un moment ja ens trucaven per avisar que anava cap al sud. Unitats nostres van entrar a territori francès i també ha passat a l’inrevés. Fins i tot s’han fet algunes accions per tal que els utillatges siguin compatibles perquè ells treballen amb uns gruixos de diàmetre de mànegues diferents dels nostres i amb aquesta compra es permet que un vehicle francès estigui al costat d’un de català.

S’estan complint els acords que van arribar amb els bombers voluntaris?

Estem complint l’itinerari dels compromisos que es van adoptar al Consell de Bombers Voluntaris. Per tant, tots aquests s’estan duent a terme en temps i forma. Es va dir que s’impulsaria una modificació del reglament, que s’està fent i modificar-lo són mesos i hi ha una comissió per fer-ho. Vol dir que potser el novembre ho tenim fet un cop estigui consensuat. També es va acordar la licitació d’una assegurança sanitària perquè els atengui en cas d’accident. Estem tancant els plecs i es publicaran o a finals d’aquest mes o la primera setmana de l’altra. 

Per què no consideren una possible laborització dels voluntaris?

No hi creiem. A banda, qui és bomber voluntari? N’hi ha alguns, que són ja funcionaris públics o treballadors laborals com d’ajuntaments o la Generalitat. Tots aquests demanen la laborització? No. N’hi ha altres que tenen la seva feina i que no ho volen i d’altres que sí perquè ho veuen com una sortida laboral i més si aconseguissin que fos a temps parcial. El problema de tot això és que si tu vols professionalitzar-los, et trobes que legalment no es pot. Hi ha sentències fins i tot del Suprem que diuen que quan una administració pública per prestar un servei pel qual té la responsabilitat ha creat un cos de funcionaris per dur-ho a terme com és el cas, en cap cas pot crear o adjudicar la prestació d’aquestes funcions a un altre tipus d’organisme o fins i tot externalitzar-ho. Per ser funcionaris, els mateixos juristes diuen que no pot ser sinó que cal que es presentin a un procés de funcionarització, és a dir a unes oposicions. N’estem fent cada any.

Té por que tornin a tancar parcs com a protesta?

Espero que no i que s’imposi un cert sentit de maduresa. Però de la mateixa manera que s’està complint fil per randa tot l’itinerari de compromisos és ben cert que hi ha qui continua dient que no estem fent res. Al final no deixa de ser un tema de confiança. A més hi ha una altra oportunitat que és que el Parlament va decidir constituir en el si de la comissió d’Interior, una comissió d’estudi dels bombers voluntaris que tant de bo ja s’hagués posat en marxa. 

Cada cop hi ha més bomberes. Funcionen les campanyes per motivar l’entrada de les dones al cos?

I tant, mira. El 2021 hi havia poc més de 50 dones i amb les convocatòries n’han entrat més i avui ja en són 84. Aquesta setmana hem aprovat i publicat la llista provisional de mèrits de la convocatòria que era de 240 persones, a la llista hi ha 94 dones. Vol dir que quan s’incorporin a parcs en pràctiques el gener del 2025 haurem doblat i una mica més el nombre de dones. Ara de les 300 places convocades per a l’any vinent, només que n’entressin 100, això suposaria que en quatre anys haurem fet un salt fins a 300. Hi ha una abans i després. A més, els serveis públics tenim una doble responsabilitat: hem de vetllar per aquesta circumstància i a més, ho hem d’esperonar.

« Encara estic investigat en el “cas Bombers”. No em preocupa personalment però va ser una bomba nuclear dins de la Direcció general»

Vostè està com a investigat en el «cas Bombers» sobre les presumptes irregularitats en la contractació del manteniment dels vehicles de la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis. Des que va declarar el 2022 hi ha cap novetat?

Estic investigat encara. I no en sabem res més. Sé que ho estic perquè ens ho van notificar el 23 desembre del 2021 i el motiu era perquè en aquell moment s’estava fent una altra licitació de manteniment i se citava la persona que encapçalava la Direcció General. El que puc dir és que en aquell moment, el maig del 2021, mai s’hauria hagut de judicialitzar. En tot cas, abans s’hauria hagut de resoldre la problemàtica inherent a la contractació, al manteniment dels vehicles, etc. Perquè és una cosa que he pogut constatar i que li vaig dir a la jutgessa quan em va citar el 23 de juny del 2022. Ella em va preguntar si era coneixedor que això es feia així des de fa 10 anys i li vaig dir que “no, no, des del 1999 i sempre ha anat igual”. 

Llavors per què no s’havia solucionat?

Han passat governs, consellers, caps del cos, secretaris i naturalment, quan la cosa sempre ha anat així de manera recurrent vol dir que hi ha algun problema. No vol dir que sigui inherent a que les persones ni que siguin un colla d’anarquistes. Sinó jo dic «escoltin, que algú es calci les botes, es posi un peto i s’enfangui i que miri què passa”. Igual potser era un procés de procediment, de manca recursos, gestió, etc. A mi personalment no em preocupa, però va ser una bomba nuclear dins de la Direcció General, va malmetre i va deixar molta gent tocada. En el meu cas estic allà i no tindrà transcendència judicial, però has de fer l’acompanyament a la teva pròpia gent. 

El cas ha fet mal a la imatge dels bombers?  

No a la imatge potser no sinó personalment perquè ha fet mal a persones, amb noms i cognoms. En son molts? No. Però ha fet mal i vol dir que aquest mal personal ha comportat mal organitzatiu. 

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint