DdeG, Barcelona.
Després d'una llarga malaltia, ahir va morir a Barcelona Jordi Pope, considerat un dels principals representants de la poesia oral a Catalunya, al costat de veus com les de Dolors Miquel, Enric Casasses o Jesús Lizano.
Convertit en un autor de culte, i ja els darrers anys impedit per malaltia fins i tot de recitar, Pope ha recollit la seva obra poètica en publicacions com Llibrot, editat per Manuel Costa-Pau (Llibres del Segle). Aquesta publicació recupera la trilogia de diferents activistes publicada als anys norantes i inclou el Llibre del fred (1987), Abriga't que estic sol (1995-96) i Atxuuús! Amén (1997).
El Llibre del fred és un poemari escrit a cavall de Llívia i Barcelona per un poeta que pertany a la generació dels nascuts els anys 50, una generació que va viure plenament la mort de Franco i l'inici de la democràcia. Viure aquells anys 70 va ser per a ells com viure en un cim des del qual es podia veure què quedava al darrere i què es projectava al davant.
Segons Ramon Salvo, aquest Llibre del fred s'ha de situar en el context de la tradició poètica d'experimentació formal i vital.
És un llibre "breu, intens i viscut; una de les poques rara avis de les quals sortosament, de tant en tant, encara sorgeixen en la nostra literatura".
Malgrat haver estat sempre relacionat amb el món alternatiu, Pope va publicar també en una editorial convencional com Empúries. Va ser l'any 2000, ja malalt, i el títol sota el qual aplegava un conjunt dels seus poemes era Escrits.
