Anna Costal, Joan Gay i Joaquim Rabaseda, membres del grup de recerca "Les músiques en les societats contemporànies" (MUSC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i professors de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), han publicat La inauguració del Teatre Municipal de Girona l'any 1860: òpera, espectacle, ciutat, una monografia que descobreix aspectes inèdits i sorprenents de la vida cultural de la ciutat i del seu espai escènic més emblemàtic, que van des de l'arquitectura i la fantasia romàntica fins a la quotidianitat dels cantants d'òpera i els diletants adinerats gironins de l'època.

Anna Pagans, l'alcaldessa, va dir ahir en l'acte de presentació que la història d'aquest teatre és la història "d'una ambició d'una ciutat que aleshores tenia 15.000 habitants i ja exercia amb força les funcions de capitalitat".

Per Francesc Cortés (UAB), la història del teatre és també la historia d'un procés de deselitització dels seus públics, i "s'ha de continuar per aquest camí".

El llibre, presentat ahir al Saló de Descans del mateix teatre, parteix de la inauguració de l'actual Teatre Municipal el 29 d'octubre de 1860, amb la Traviata de Verdi, dia central de les Fires i Festes de Sant Narcís de Girona, per oferir una mirada multidisciplinar a l'entorn de l'espectacle romàntic per excel·lència: l'òpera italiana.

Amb la inauguració del teatre, per primera vegada la ciutat es va situar al mapa de les xarxes internacionals d'intèrprets, companyies i obres que es movien amb fluidesa per Barcelona, Mallorca, Milà, Torí, París o Madrid.

El volum també estudia la societat gironina que donava suport a l'activitat musical i a l'entreteniment popular. Perquè l'òpera era ja un fenomen de masses que liderava un nou concepte d'oci i de lleure al costat del ball, dels números de circ, de la prestidigitació i dels focs d'artifici, en una época sense electricitat, cinema ni molt menys televisió o Internet.

Per escriure el volum, els autors han dut a terme una exhaustiva tasca de recerca, que ha consistit en el buidat d'una extensa documentació de l'època, procedent de diversos arxius: plànols, partitures, cartes, padrons, factures, contractes, arrendaments, llibrets, cartells, lleis, diaris i revistes. Alguns d'aquests documents es reprodueixen per primera vegada en aquest llibre.

Podria semblar que la Girona de mitjan segle XIX era una ciutat petita, pobra i provinciana. Pàgina rere pàgina, però, el llibre descobreix les espurnes de modernitat que des de l'escenari il·luminaven a cada funció una societat capaç d'impulsar una orquestra pública pel nou teatre, una mitjana de quatre òperes a la setmana, una idea de ciutat europea que s'emmirallava en les principals metròpolis del continent.