31 de maig de 2012
31.05.2012

"Volem internacionalitzar la Casa Masó com un centre d'estudis del Noucentisme"

Jordi Falgàs

01.04.2012 | 02:00

Director de la Fundació Rafael Masó. Va néixer a La Tallada d'Empordà (1964). Va treballar amb l'equip de la Fundació Gala-Dalí de Figueres i també al Museu d'Art de Cleeveland (EUA). Va ser un dels comissaris de l'exposició "Barcelona & Modernity", vista a Nova York i a Cleeveland. Aquest mes de març ha convalidat a la Universitat de Barcelona la tesi doctoral "Modernitat i tradició al Noucentisme català: l'arquitectura regionalista de Rafael Masó, 1911-1917", llegida el 2011 a la Universitat de Wisconsin (EUA).

Des de les galeries de múltiples vidres de la Casa Masó es contempla un paisatge fluvial gironí inèdit. Les aigües acanalades de l'Onyar es precipiten contra els nostres peus. Una llum canviant ho transmuta per moments. Bon cicerone, Jordi Falgàs ens rep amb cordialitat i es desfà en detalls sobre un edifici que a partir del 28 d'abril es convertirà en la porta d'entrada a la Girona de somni i de postal: la façana de cases penjades sobre el mirall del riu. La Casa Masó serà la primera que convidarà a contemplar unes vistes fins ara reservades a propietaris i llogaters. Però oferirà més. Moltíssim més. Posarà a l'abast del públic una col·lecció de mobles, obres d'art, llibres i altres objectes representatius de la burgesia catalana de principis del segle XX. I tindrà exposicions temporals, centre d'estudis i arxiu-biblioteca. Els germans i pares de Rafael Masó van viure en aquest edifici amb minyones i cuinera, i el propi arquitecte hi va residir fins que es va casar, al 1912. El nou museu serà realitat després que l'escriptor Narcís-Jordi Aragó i Masó, nebot de l'arquitecte, fes donació de l'edifici a la ciutat, l'any 2006.

Què pesa més, la sensació que té una joia entre els dits o el desànim per l'estrangulació del diner públic?
És un moment especialment complicat per arrencar qualsevol projecte, però jo sincerament em sento privilegiat perquè tant l'anterior com l'actual equip de govern de l'Ajuntament de Girona, que són els qui han posat en marxa la fundació, sempre ens han donat tot el suport que ha fet falta.
Els ha tocat el rebre?
Evidentment hem tingut retallades. L'any passat i aquest. Com tothom. Però malgrat tot estem essent molt estalviadors i podrem inaugurar el proper 28 d'abril amb les condicions que demanem necessàries, amb el projecte museològic executat en bona part, i amb alguns projectes per desenvolupar.
A Anglaterra i els Estats Units, les cases museu són abundants, però al nostre país, tot i haver-hi les cases museu de Dalí a Púbol i Portlligat, la de Verdaguer a Folgueroles, la de Pau Casals a El Vendrell o l'espai Gaudí i el pis de la Pedrera, entre altres, no són tan habituals. Què tindrà d'especial la Casa Masó de Girona? Què la diferenciarà d'un museu convencional?
Doncs moltes coses. En primer lloc, és la casa d'un arquitecte. Per tant, estem parlant d'un edifici fet per un arquitecte per ocupar-lo ell mateix i la seva família, i això és més especial. En aquest sentit, serà un equipament amb molts nivells de lectura i d'interpretació. Podem resultar interessants a gent d'aquí o de fora que no coneixen l'obra de Masó però volen entrar, encuriosits, a una de les cases del riu. Nosaltres obrim la postal de Girona. Fins ara no n'hi havia cap d'oberta. Després, hi haurà gent interessada a conèixer com vivia una família burgesa a la Girona de fa cent anys. Podran fer aquest viatge en el temps per entrar al món dels Masó, una família prototípica d'una època històrica. Finalment, hi pot haver el grup de gent sensibilitzada per l'obra de Masó i que vindran atrets per detalls concrets de la ceràmica, de la forja, del mobiliari, del disseny d'interiors, de la col·lecció de pintura que hi ha a la casa o de la biblioteca.
Aquest és un públic més especialitzat.
Sí, i potser més minoritari, però també hi és. Penso que la comunitat universitària se'n pot beneficiar molt, d'un patrimoni com aquest, que estarà a disposició dels investigadors. Aquesta serà una casa molt atractiva i única en el nostre país.
L'aspecte més important, tractant-se de la casa d'un arquitecte, serà la pròpia arquitectura de la casa, però té també molts altres al·licients, com el mobiliari miraculosament ben conservat. Com queda museïtzat l'interior?
A l'interior el criteri primordial ha estat la intervenció mínima. La nostra tasca ha estat de restauració i conservació d'un patrimoni que ja era aquí. Hem hagut d'afegir poques coses. Una és la cuina. Hem recuperat una cuina econòmica com la que hi havia hagut a l'època, i que havia estat substituïda per raons pràctiques. El mateix ha passat amb la banyera del lavabo. S'ha restaurat l'edifici a fons. La nostra intenció és mostrar la Casa Masó en tot el seu esplendor.
Podem parlar del pressupost? Quan s'haurà invertit fins al moment de l'obertura?
Arrodonint les xifres, s'haurà invertit un milió d'euros entre tot plegat.
Com quedarà reflectit el conjunt de l'obra de Masó i la seva trajectòria com a arquitecte i com a col·laborador amb artistes i artesans?
Aquest és un dels grans atractius d'aquesta casa. En ser la casa per a la família, Rafael Masó no tenia la por al rebuig del client, aspecte que li preocupava molt, perquè ell sempre proposava coses trencadores. El client era el seu pare i no li va retallar el projecte, però, a més a més, aquest va ser un terreny de proves i de solucions que trobem anys més tard aplicades en altres edificis. Masó té obra escampada per tota la regió de Girona. Això converteix la Casa Masó en una petita antologia de l'obra de Masó, com a mínim de l'obra d'aquesta època, entre 1910 i 1920.
I el Masó poeta?
Hi haurà reflectit a la casa el Masó poeta i el Masó escriptor... i molts altres aspectes d'aquesta família. Aquí hi vivia un advocat, Santiago Masó, polític, regidor de l'Ajuntament i diputat; el seu germà Joan, farmacèutic, també va viure aquí, i la seva figura apareixerà durant el recorregut, i el seu pare, Rafael Masó Pagès, fundador, director i editor del Diari de Girona als baixos d'aquesta casa durant molts anys, procurador dels tribunals, pintor aficionat, col·leccionista de pintura i dibuix... tot això apareixerà durant el recorregut.
Aquí van viure, doncs, tres nuclis familiars: el del pare i els dels germans Santiago i Joan. Rafael no hi va arribar a viure aquí?
Al final la casa la va heretar una germana de Rafael Masó, Maria de la Bonanova, que es va casar amb Estanislau Aragó. Ells es van instal·lar aquí amb les seves filles i amb el seu fill Narcís-Jordi Aragó i Masó, que és qui n'ha conservat tot el mobiliari i n'ha fet donació. La sort és que la gent que ha viscut aquí sempre ha estat molt conscient del valor que té la casa i el seu contingut.
La visita aquí l'hem d'imaginar silenciosa i pausada, amb respecte reverencial per les persones que van ocupar aquestes estances, però no deixa de ser un acte de tafaneria i de morbositat violar el que va ser un espai privat...
Però no serà res sagrat. La visita es farà en grups petits per poder garantir-ne la qualitat. Qui vingui ha de poder gaudir de tots els espais de la casa, però no es podrà fer una visita sense anar acompanyat per un guia. Com a qualsevol casa, les visites sempre s'acompanyen. Volem aconseguir evocar aquella època i que el visitant tingui la impressió que en qualsevol moment pot creuar-se al passadís amb l'advocat Masó o amb una de les seves minyones.
Es tracta de deixar una petja profunda en la memòria del visitant?
El que t'enduguis d'aquesta visita ha de perdurar. No volem que la solemnitat intimidi ningú. Al contrari, volem que tothom s'hi senti convidat i donar motius per tornar a venir al cap d'un temps. Val a dir que ja hi ha una vintena de persones voluntàries que s'estan formant per fer aquestes visites, junt amb el personal de la mateixa fundació.
Gent més aviat jubilada?
De totes les edats i interessos. També hi ha estudiants. Volem que visitants i guies estableixin una mena de diàleg i que puguin rebre informació personalitzada sobre els aspectes que interessen a cadascú, encara que no s'aprofundeixi en els altres.
La Casa Masó obrirà estrictament com un museu o bé tindrà ja la sala d'exposicions temporals, l'arxiu, la biblioteca i un centre d'estudis, com contempla el projecte complet?
Tot es posarà en funcionament al mateix temps. Tot es podrà utilitzar a partir del 28 d'abril. La primera exposició temporal estarà dedicada precisament als dibuixos de l'arquitecte sobre la mateixa Casa Masó. Hi haurà dibuixos conservats al Col·legi d'Arquitectes però també dibuixos de la pròpia fundació, alguns d'ells inèdits, i altres procedents de fons particulars. També l'hemeroteca, el fons de revistes i tots els documents estaran des de la inauguració a disposició dels investigadors. Hem fet uns inventaris bàsics d'aquests fons i continuem treballant en la seva catalogació. Volem que tots els fons siguin a mitjà termini accessibles en línia, tant la col·lecció de pintura com la biblioteca, el fons fotogràfic o els objectes decoratius.
Ja han detectat interès per la casa?
Hem rebut peticions de consulta i de visita de la casa de gent de diferents països i diferents continents.
Hi ha cases museu com la d'Anna Frank, a Amsterdam, visitades per centenars de milers de persones a l'any, però van associades a un imaginari col·lectiu mundialment conegut, com l'horror nazi. Caldrà internacionalitzar la figura i obra de Masó?
Sí, i tant. Penso que és una de les tasques que ha de fer la Fundació. Rafael Masó és un arquitecte que, com tot el Noucentisme, ha patit molts graus de marginació. Estem en una doble o triple perifèria: a la perifèria dels grans centres productors de la història de l'art modern d'Europa, a la perifèria de l'Estat espanyol i a la perifèria de Barcelona. Però és un bon moment perquè s'estan revisant i reescrivint molts d'aquests cànons que semblaven inamovibles i aquestes perifèries es tenen molt més en compte. No tot ha d'haver passat a París perquè sigui constitutiu de la modernitat.
De fet, a l'exposició "Barcelona and Modernity", que es va veure l'any 2007 a Nova York i a Cleveland, en el comissariat de la qual vostè va participar, ja es feia difusió internacional d'algunes peces de Masó.
Aquella exposició formava part d'aquesta tendència. El Museu Metropolitan de Nova York i el Museu d'Art de Cleveland es van interessar en altres focus de creació, en aquest cas l'art modern a Catalunya. A més, a l'hora d'escriure la meva tesi doctoral sobre Rafael Masó, per a una universitat americana [University of Wisconsin], vaig poder comprovar que una tesi així no hauria estat possible si no fos que s'insereix dins aquesta revisió del cànon de la història de l'art modern.
El conseller de Cultura ha advertit al MNAC que ha de doblar el nombre de visitants. Quina xifra de visitants anuals té prevista vostè?
Si dono xifres de visitants i no les assolim semblarà que ens hem equivocat. La casa té una capacitat limitada. Per a nosaltres és més prioritària la visita de qualitat que els rècords de visitants. Dit això, evidentment ens interessa que molta gent descobreixi aquest patrimoni. Podria dir 10.000 visitants l'any i potser hi arribarem, però el més important és que un patrimoni com aquest reverteixi sobre els gironins i les gironines. Això és seu, els ha estat donat. Esperem les escoles i les gents de tots els barris i de tots els orígens.
Ferran Mascarell també demana als museus que es posin les piles per generar més recursos propis. Quins són els números de la Casa Masó? Amb quin pressupost anual treballa i quina part procedirà de l'erari públic i quina d'ingressos propis o patrocinis?
Evidentment es cobrarà entrada i hi haurà una botiga. Però hem de tenir molt present que això és un equipament públic propietat de l'Ajuntament de Girona. Per tant, això és com una escola, una biblioteca o un hospital, i és lògic que es financiï en gran mesura amb recursos públics, i així és com s'està fent. Però això no ha d'impedir que generem recursos propis, com ja fem. Entre un 10 i un 20 per cent del nostre pressupost són recursos propis. Esperem amb l'obertura ampliar aquesta via.
En el nou pla de museus en xarxa, de quina de les quatre constel·lacions anunciades pel Govern català penjarà la Casa Masó? Serà museu o col·lecció?
De moment és una col·lecció, gestionada per una fundació, però el nostre objectiu és que sigui un museu inscrit al registre de museus. Jo crec que el més lògic seria que la Casa Masó estigués vinculada al MNAC, perquè el nostre discurs dins l'art català és el del Noucentisme. Això ens pot donar una singularitat. En aquests moments no hi ha un centre específic a Catalunya que estudiï el Noucentisme d'una forma especialitzada i única. Volem a nivell internacional arribar a ser coneguts com un centre d'estudi del Noucentisme.
Vostè és historiador de l'art i ha exercit la crítica d'art però, segons les noves directrius, amb aquestes especialitats no n'hi ha prou per dirigir un museu. Cal, a més a més, una certa experiència del que podríem dir gestió empresarial, o gestió cultural. De fet, vostè acumula també una llarga trajectòria en aquest camp, ja que ha treballat amb l'equip de Ramon Boixadós a la Fundació Dalí i també al Museu d'Art de Cleveland dels Estats Units. Quins seran a grans trets els secrets de la gestió de la Casa Masó?
És cert que he treballat en la gestió i n'estic molt content. No seria on sóc sense els anys a l'equip de gerència a la Fundació Dalí. El mateix dic del Museu de Cleveland i de les col·laboracions amb el Metropolitan de Nova York. Allà vaig poder conèixer de primera mà com funcionen dos grans museus americans. Però continuo reivindicant que és molt important, gairebé imprescindible, que les persones que estiguin al capdavant de museus i col·leccions tinguin una formació acadèmica com a historiadors de l'art. El director del museu de Cleveland que vaig conèixer tenia dos màsters: un en història de l'art i l'altre en bussiness and administration. Les dues coses poden anar juntes. Però per damunt de tot un museu és una col·lecció, i el director, com a màxim responsable ha de tenir la formació per conservar-la i interpretar-la; en canvi, un director que només sigui un bon gestor no té massa sentit.
Quina importància tindran les exposicions temporals i altres activitats paral·leles?
Tindran molta importància. Començarem fent una exposició temporal a l'any. No descartem més endavant fer-ne dues o fins i tot tres. Volem treure a les exposicions tot el suc acadèmic i pedagògic. És més, ja hem començat contactes amb altres institucions perquè les nostres exposicions siguin itinerants.
Quins seran els horaris de visita?
La casa estarà oberta cada dia, de dilluns a diumenge, però s'ha d'aclarir que cal fer reserva prèvia per acordar l'hora i el dia. Entre les 10 del matí i les 6 de la tarda hi haurà diferents torns de visita i mirarem d'adaptar-nos a les peticions de tothom. És clar, també hi haurà la possibilitat de venir sense reserva i veure si queden places lliures en aquell moment.
I a la botiga, què hi haurà?
Volem recuperar la filosofia de Masó del treball amb els artistes i artesans locals. Hem convidat sis artistes i artesans que estan creant diferents productes, la majoria exclusius, però també hi haurà llibres guies i postals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona