Amb les paraules de Gerard Quintana (Girona, 1964) i les imatges de David Julià (Girona, 1967) s'ha confegit el llibre Més enllà de les estrelles (Rosa dels Vents), una crònica personal de l'exitós retorn de Sopa de Cabra als escenaris en 7 concerts a finals de l'estiu del 2011, per commemorar els 25 anys de la fundació del grup de rock. El llibre es va presentar ahir a la Llibreria 22.

Vostè ha dit que Sopa de Cabra tornarà només si pot aportar noves cançons. Qui les ha de compondre?

Gerard Quintana: Sempre hem treballat en equip, i no podria ser d'altra manera. Jo hi sóc molt present perquè des d'un primer moment vaig prendre la responsabilitat de les lletres, però les meves composicions no van ser precisament les que van distingir l'estil del grup. Són les que més tard van trobar sortida en discos com Caic, Les claus de salTreu Banya, ja en solitari.

Els Sopa tenen previst trobar-se per treballar nous temes?

Hem quedat per al mes de juny. Això del 2011 va superar totes les expectatives. Alguns membres del grup ja han enfocat la vida fora de la música. Veurem.

El punt de mira del seu ne?guit creatiu, on enfoca ara?

Treballo amb una certa urgència en un nou treball en solitari, un quart disc per a l'any vinent.

Però també té entre mans una misteriosa gira on recupera "Miralls de Dylan". Alegri'm i digui'm que vindrà a Girona?

Doncs, sí, és cert. A partir del juny i durant l'estiu i la tardor estarem fent això i vindrem aquí a presentar-ho. Recuperem unes cançons de Dylan que vam cantar fa aproximadament 12 anys. Són cançons que van influir de valent Pau Riba i el primer Sisa. Unes cançons que havien estat vehicle de canvi social fa 40 anys, i ara tornen a semblar fetes aquest mateix matí.

Quants músics seran?

Serem en principi quatre persones: en Jordi Batista, jo i dos músics més, dues guitarres.

Seran les mateixes cançons de Miralls de Dylan?

No. Estem treballant temes nous. En seleccionarem algunes d'aquelles, però aportem material nou adequat al nou moment.

Té algun títol decidit?

Bé, l'espectacle es diu Tornarem a ser lliures, títol inspirat en I shall be free, i també treballem Shimes Of Freedom, un dels immnes de Dylan i que dóna títol al quàdruple CD editat recentment amb motiu del 50è aniversari d'Amnistia Internacional.

Vostè sempre ha escrit poemes, però no ha firmat cap llibre...

Estic treballant en un altre llibre. Ja hi treballava i ara el reprendré. És un recorregut generacional que barreja ficció a través d'uns anys compartits amb molta gent. He gaudit molt escrivint, però amb els llibres no s'ha de tenir pressa. I, d'altra banda, també treballo en un altre projecte, aquest teatral, que no sé si quallarà, sobre els sonets de Shakespeare.

Seria vostè el rapsoda?

Sí, seria l'intèrpret i estem treballant amb la possibilitat d'incloure-hi música.

Què descobrirà que no sàpiga encara el lector del llibre Més enllà de les estrelles?

David Julià: Descobrirà el que passava rere l'escenari. Val a dir que del centenar de fotos del llibre, només una desena mostren el que veia el públic. La resta estan preses rere l'escenari. Són imatges d'ells al camerino quan es preparen, els nerveis d'abans d'actuar, els viatges en furgoneta, les estades als hotels. Jo penso que humanitzem una mica els artistes.

És dictador en Gerard entre bambolines?

He, he... Amb mi, directament, mai hi ha hagut cap problema. He treballat molt bé. Tinc més de 25 anys d'experiència com a fotògraf freelance i ens hem trobat sovint amb els Sopa per les carreteres del rock'n'roll. Potser per aquesta familiaritat, la meva presència no els incomodava i jo treballava amb llibertat.

Vostè dóna suport a una candidatura a la presidència de la SGAE. Faci un anunci breu del seu programa.

Ajudo a la candidatura http://www.aunir.es, liderada per l'artista gallec Antón Reixa, que aplega una gran varietat d'autors de diferents àmbits de la música, el teatre i els audiovisuals. És l'única candidatura no vinculada a antigues gestions de la SGAE. Tenim clar que el dret d'autor és un dret del poble hereu de la Revolució Francesa, per alliberar-lo del poder que li feia dir només unes coses. Però els últims gestors de la SGAE han fet que això es percebés com un privilegi ple d'abusos.

També incideixen en la descentralització, no?

Sí. L'estructura de la SGAE gira al voltant de Madrid. Catalunya aporta més del 20% del que ingressa SGAE, però torna molt poc o res de res.

Què més es pot fer per als músics catalans?

M'ha tocat presidir una junta constitutiva de l'Acadèmia Catalana de la Música, un projecte de la Unió de Músics que si tot va bé presentarem després de l'estiu.