Més precisament: Nota de la Conferència Episcopal Tarraconense sobre la crisi econòmica, 27 de juliol 2012. En dos folis, es descriu tota una situació amb "unes greus afectacions que les mesures econòmiques recents han fet més dramàtiques". Els bisbes subratllen i agraeixen el que fan "totes aquestes institucions d'Església, amb col·laboració amb d'altres institucions, amb les administracions i, especialment, les tasques de nombrosos voluntarisÉ persones i famílies". Una precisió molt important citada per la Conferència Episcopal, de boca de Benet XVI: "No és deure de l'Església definir les vies per afrontar la crisi actual. No obstant això, els cristians tenen el deure de denunciar els mals, de testimoniar i mantener vius els valors en què es fonamenta la dignitat de la persona, i de promoure aquelles formes de solidaritat que afavoreixen el bé comú, perquè la humanitat esdevingui la família de Déu". Queda clar que no viu el cristianisme aquell o aquella que no afronta, segons les seves personals circumstàncies, aquesta actual situació. La següent afirmació és important perquè tothom aprofundeixi la seva reflexió: "Com a pastors de l'Església Catòlica, no podem deixar de dir a tothom, que en el fons d'aquesta actual crisi econòmica i financera, hi una crisi de valors i de fe. Quan l'home abandona Déu es perd a si mateix i oblida la pregunta que Déu feu a Caín, que travessa la història: Què has fet del teu germà?". Hi ha un cainisme de patacada i gavinet. I un caïnisme de corbata i talonari, i un afany de tenir sempre més o de viure com si es tingués, que mata l'esperit, com Jesús ho explicava de la bona sement ofegada pels cards i les herbes de vora el camí. Els bisbes "volen col·laborar a mantenir l'esperança i la demanen a Déu". La carta només té dos folis. Que no se'ns perdin entre els estris per anar de vacances.
