El cineasta i polític Pere-Ignasi Fages i Mir va morir ahir als 70 anys a Sant Miquel de Fluvià a causa d'una malaltia. Era el fill petit del poeta i escriptor empordanès Carles Fages de Climent. Pere Ignasi va destacar en el món del cinema i en la política, en què va ser un personatge clau en la transició democràtica com a cofundador de l'Assemblea de Catalunya. Entre 1971 i 1975 es va haver d'exiliar a París, on va exercir d'home de confiança, com a cap de gabinet, de Santiago Carrillo, amb qui va arribar a viatjar a la Xina.

Pere-Ignasi Fages i Mir havia nascut a Barcelona el 30 de juny del 1942 però sempre va tenir tirada per l'Empordà, la terra del seu pare. De fet, va viure molts anys a l'Alt Empordà. De petit compaginava les cases de Sant Sadurní i Castelló d'Empúries. A partir dels anys setanta ja va començar a viure a Ordis i posteriorment a Navata. Finalment però, es va traslladar a Sant Miquel de Fluvià.

Militant d'ERC

En els darrers anys havia estat militant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), després de donar-se de baixa del PSUC. Precisament ahir, la federació de Girona d'ERC emetia una nota en què lamentava la mort de Fages i el qualificava com a"intel·lectual, cineasta, patriota i company".

Professionalment, va començar el món del cinema dirigint sessions de cineclub a la Casa de las Congregaciones Marianas de Barcelona, sota l'empara dels jesuïtes i promovent unes trobades a Sitges que es poden considerar el precedent de l'actual festival de cinema. Ben aviat es convertiria en un dels màxims impulsors del cinema a l'Estat.

Eren els anys seixanta i setanta. A finals de la dècada dels anys seixanta, juntament amb Antoni Kirchner va obrir una sala d'art i assaig, el Publicinema, que va ser la primera sala d'aquest tipus a l'Estat espanyol. Des d'allà va produir algunes pel·lícules amb poc pressupost econòmic i van fer un cinema d'autor molt relacionat amb la crítica a la política i la cultura imperant. La primera va ser Cabezas cortadas, l'any 1970. A més amb Jaume Figueres i Kirchner va fundar Círculo Aa Barcelona, la primera xarxa de sales d'art i assaig.

Va ser vicepresident de la Federació Nacional de Cineclubs (1966-1969) i president de l'Associació de Productors Cinematogràfics de Catalunya (1992-1996). A la dècada dels setanta, segons recull el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà, d'Inés Padrosa Gorgot, va ser l'ànima del grup de producció de la Comissió de Cinema de Barcelona, on van rodar clandestinament nombroses filmacions. A Revista de Girona del maig-juny de 1993 se li va fer una extensa entrevista. Allà s'explicava que s'havien muntat protestes expressament per poder ser filmades, com una contra la Panamerican durant la guerra del Vietnam. Van ser rodatges, que ell coordinava des de París, que van fer la volta al món. També va filmar imatges, en secret, de la presó de Carabanchel.

Altres produccions van ser Umbracle (1970) de Pere Portabella, Passió llunyana (1989) de Jesús Garay, Olímpicament mort (1990) i Los mares del sur (1991) de Manuel Esteban. També de la pel·lícula 1492: Cristóbal Colón, el film dirigit per Ridley Scott i interpretat per Gérard Depardieu i Sigourney Weaver.

També va ser president de l'Associació de Productors de Cinema. Abans de jubilar-se va dedicar-se també al món de la tevisió, tal com recorda el doctor en Filosofia i Lletres per l'UAB, Enric Pujol. Sobretot va prendre part en programes europeus de guionatge.

En una entrevista a Diari de Girona concedida fa escassament dos mesos, Pere Ignasi Fages parlava de Santiago Carrillo, que acavaba de morir. Fages indicava que "al contrari del que s'ha dit del culte a la personalitat, escoltava moltíssim i dedicava molt temps als seus interlocutors". A més, posava de manifest que van tenir una relació "d'amistat i lleialtat extraordinària".