26 de gener de 2013
26.01.2013
40 Años
40 Años

PER SENTIR-NOS ESGLÉSIA

26.01.2013 | 01:00
PER SENTIR-NOS ESGLÉSIA

L'Església no són els altres, "aquells", sinó nosaltres. Molt so-
vint, alguns grups cristians fan la impressió que la veritable mare que hem tingut els creients es va morir el segle III i que, des de Constantí, el que tenim és una madrastra sense entranyes. Per què ho dic d'aquesta manera? Perquè sembla que, quan parlem de l'Església ide-
al o de la veritable comunitat de
Jesús, només pensem en els tres
primers segles de l'Església, quan
el cristianisme era sovint clandestí, perseguit, una minoria -certament creativa i amb gran capacitat de testimoniatge- i no en els segles posteriors. Des de Constantí, per posar un data, l'Església va anar adquirint la condició de "religió oficial" i va anar assumint una presència i una acció de més incidència en la societat. Per això mateix va conformar la seva estructura i organització adaptant-la a les noves situacions. Una
estructura i una organització que
han anat canviant al llarg dels segles fins avui. Sovint, quan es parla de l'Església, s'estableix una gran diferència entre "la cúria vaticana", "les cúries diocesanes", "l'Església jeràrquica" només com a institucions de poder mundà, i "la comunitat", "les comunitats populars", "l'Església de base" com a úniques fidels al
projecte de Jesús. Més encara, s'insinua explícitament que "les
cúries" -per més antipàtiques que
ens semblin- estiguin excloses de
la comunitat perquè Jesús només
es fa present entre els germans i
germanes que s'ho mereixen, els
qui pensen igual o tenen uns plantejaments semblants. Els qui pensen d'aquesta manera també exposen les seves raons: la necessitat de democratitzar les estructures eclesials, els canvis necessaris per adaptar-se a una canviant organització social, les urgències evangelitzadores, el paper de les dones, la figura històrica dels preveres, el model de presència pública de l'Església com a llevat,
llum i sal... Podem considerar algunes d'aquestes qüestions, perquè a tots ens preocupen. Però es donen unes actituds en afrontar-les que, de tanta llum que volen projectar, ens enceguen, sense veure-hi clar i trencant pràcticament el gran valor de la comunió i de la unitat eclesial. Cal ser crítics amb els discursos que accentuen que els canvis els ha de fer l'Església, els altres, i no nosaltres. Siguem (...) (Extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema