Girona, o almenys la Girona dels anys 70, serà aviat ben coneguda a l'Argentina, si es fa cas de l'expectació que està aixecant la darrera novel·la de Javier Cercas -ambientada en aquesta ciutat i en aquella època- a l'altre costat de l'Atlàntic. L'escriptor, que hi és present per promocionar el seu llibre Las leyes de la frontera, a la 39a edició de la Feria Internacional del Libro de Buenos Aires, va aprofitar per revelar que aquest llibre, ambientat a Girona, podria ser portat al cinema per una productora belga que ja hi ha mostrat interès.
Ahir, els mitjans de comunicació argentins es feien ressò del fet que "Javier Cercas ha desembarcat a la Fira del Llibre de Buenos Aires amb Las leyes de la frontera, una història d'amor que "destrueix" el mite del bandoler adolescent, encarnat, entre d'altres figures, per Billy el Nen". Els mateixos mitjans explicaven que "ambientada a l'Espanya de finals dels 70, a la ciutat catalana de Girona, Las leyes de la frontera (Mondadori), narra la història del Zarco, un delinqüent juvenil, i d'Ignacio Cañas, un apocat adolescent de classe mitjana que durant uns mesos porta una doble vida".
Cercas es va inspirar per al seu últim treball en la vida de Juan José Moreno, "el Vaquilla", que va morir a la presó el 2003, però "d'això queda un cinc per cent com molt" en el llibre, assegurava el propi Cercas, que es troba a Argentina per promocionar la seva obra a la Fira del Llibre d'aquell país. En una entrevista concedida a mitjans argentins, l'escriptor gironí sosté que no és una novel·la sobre delinqüents juvenils, sinó una història d'amor a tres bandes. "Sempre em van interessar els xavals violents", admetia Cercas, convençut que "el quinqui és un avatar d'un mite universal. És el mite del bandit adolescent, el de Billy El Nen, que es va donar a Espanya en aquell moment". Encara que subratllava l'atractiu del personatge, sosté que, en realitat, "he volgut fer una novel·la antiquinqui, destruir el mite".
No és una novel·la local
Tampoc és una novel·la "espanyola" ni "local", insisteix, sinó un relat que podria estar situat en qualsevol època i lloc, per això Cercas s'il·lusiona amb un futur projecte per portar-la al cinema de la mà d'una producció belga.
"L'acció està situada en la transició perquè és la meva època, jo era un adolescent llavors", agrega Javier Cercas, que reconeix que hi ha alguna cosa de si mateix a cadascun dels seus personatges perquè, en cert sentit, "totes les novel·les són autobiogràfiques". "La ficció pura no existeix i si existís, seria el més avorrit del món. La ficció sempre està encomanada de la realitat perquè la realitat és el carburant de la ficció", apunta.
Per primera vegada, l'autor d'Anatomía de un instante ha elegit protagonistes adolescents, una "edat de frontera", diu, que "sempre em va interessar", potser influït perquè té un fill en plena adolescència. Però la novel·la no parla només de l'edat "frontera" sinó de les fronteres socials, morals, legals i de tota mena que separen els protagonistes i que eren "fronteres molt clares" que marcaven la realitat espanyola de l'època. Són "fronteres canviants però que sempre estan aquí", continua Cercas, que veu en les conseqüències de l'actual crisi que sacseja Europa i que està copejant especialment els països del sud, com Espanya, un retorn d'aquestes "fronteres".
En el cas espanyol, opina, "va haver-hi durant anys un aburgesament del proletariat" que ara s'està transformant en una "proletarització de la burgesia". "Ara hi ha una frontera entre els que estan pagant per la crisi i els que no l'estan pagant", que ha derivat en una situació que "no pot durar molt temps. Si dura, hi ha risc d'una explosió social", adverteix.
Encara admetent la gravetat de la situació, Cercas està convençut que hi ha "esperança", amb una aposta clara per una Unió Europea, "l'única utopia raonable que hem creat els europeus". "És l'únic sensat que hem inventat", opina l'escriptor espanyol, que ha traslladat temporalment la seva residència a Berlín, on imparteix classes a la universitat, a la càtedra Borges, al seu parer "l'escriptor més important en llengua espanyola des de Cervantes o Quevedo".
