La història de la Física està plagada de descobriments importants, que en algunes ocasions, per inesperats, han donat lloc a la modificació o revisió de les teories preexistents i, al contrari, altres vegades han corroborat les prediccions de models desenvolupats amb anterioritat. En la majoria dels casos les grans teories han d'esperar anys fins a poder veure's confirmades, a causa de l'enorme dificultat tecnològica que comporta el desenvolupament d'experiments prou precisos i sensibles per trobar els senyals esperats en les dades.

El juliol de 2012 vam presenciar un exemple d'aquest tipus quan es va descobrir, en un enorme accelerador de partícules al CERN, el bosó de Higgs, una partícula l'existència de la qual havia estat predita el 1964. Aquest passat dilluns vam assistir a un cas similar, i potser de comparable rellevància per a la Física, quan un grup d'astrònoms nord-americans va anunciar el descobriment dels "modes-B" al Fons Còsmic de Microones.

El Fons Còsmic de Microones és un fons de radiació que permea l'Univers i que es va generar quan aquest tenia "només" uns 400 mil anys. L'edat estimada de l'Univers és de 14 milions d'anys i, per tant, escalant en la vida d'una persona, aquest fenomen es va originar abans del primer dia de vida. Mitjançant la seva observació podem obtenir informació sobre les propietats de l'Univers en aquest moment, i d'aquí la seva importància per a la Cosmologia.

Encara que la seva existència va ser predita en els anys 40, no va ser fins l'any 1964 quan va ser finalment descobert, en aquest cas de manera accidental, per dos enginyers utlitzant un radiotelescopi a Nova Jersey. Aquest descobriment va suposar el recolzament definitiu per a la teoria del Big Bang (la Gran Explosió) per explicar l'origen de l'Univers, fet que va ser reconegut amb el Nobel de Física de 1978.

Posteriorment, el 1992 un satèl·lit de la NASA va descobrir les esperades variacions espacials d'intensitat en aquesta radiació, que reflectien essencialment les irregularitats en la distribució de matèria que posteriorment van evolucionar i créixer per donar lloc a l'estructura que veiem en l'Univers actual (estrelles, galàxies, agrupacions de galàxies, etc...). Els investigadors d'aquest satèl·lit van rebre també el Nobel, el 2006, per aquesta troballa.

Des de llavors diversos experiments van ser desenvolupats per diversos grups de recerca a tot el món destinats a obtenir mesures cada vegada més precises, alguns d'ells a l'Observatori del Teide i liderats pel nostre grup d'investigació de l'Institut d'Astrofísica de Canàries, que van realitzar importants aportacions al camp. Més recentment l'interès de la comunitat científica s'ha centrat en la mesura de la polarització del Fons Còsmic de Microones.

L'objectiu en aquest cas era la detecció del senyal coneguda com a "modes B", un patró específic en els mapes de polarització que hauria estat generat per un mecanisme conegut com "inflació" consistent en una expansió accelerada de l'Univers que va tenir lloc just després de la seva creació (menys d'un segon després del Big Bang).

Aquesta hipòtesi va ser postulada i desenvolupada al voltant de 1980 pels cosmòlegs Alan Guth i Andrei Linde, amb l'objectiu d'explicar algunes deficiències del model del Big Bang.

Seguint les directrius del mètode científic, per deixar de ser pura especulació, qualsevol teoria s'ha d'enfrontar a la comprovació experimental. Però, com és fàcil imaginar, resultava complicat proposar una prova observacional que pogués corroborar l'existència d'un procés que va tenir lloc menys d'un segon després de la creació de l'Univers. No va ser fins a finals dels 90 quan es van elaborar una sèrie de models segons els quals, si aquesta expansió accelerada de l'univers realment va passar, hauria d'existir aquest senyal de "modes-B" en el Fons Còsmic de Microones.

A partir d'aquest moment es van començar a planificar experiments encaminats a detectar-los, impulsats per la importància que tindria la seva troballa. A causa de la baixa intensitat d'aquest senyal ha estat necessari un gran desenvolupament tecnològic per poder construir detectors prou sensibles, i no ha estat fins als últims anys que realment s'ha pogut abordar aquesta mesura.

Entre aquests experiments es troba Quijote, liderat pel nostre institut, i que des de novembre de 2012 està realitzant observacions des de l'observatori del Teide. Ha estat però un experiment liderat per diversos instituts d'investigació americans, i situat en el pol sud, lloc excepcional per a observacions d'aquest tipus a causa de la sequedat i estabilitat de l'atmosfera, el primer que ha detectat aquests "modes-B".

Atès que la necessitat de confirmació de qualsevol troballa científica utilitzant mesures independents és directament proporcional a la seva rellevància i impacte, ara altres experiments, entre els quals es troba Quijote, tenen una tasca important, que haurien de culminar en els propers anys.

El descobriment anunciat dilluns suposa per tant la primera confirmació observacional de l'esmentada etapa inflacionista a l'univers primordial, i queda establert sense cap dubte com la tercera fita en aquest camp, per ordre cronològic després dels dos esmentats anteriorment. És un esdeveniment la importància i rellevància transcendeix a la pròpia Cosmologia, per les implicacions que tindrà per a la Física en general , i en particular per a la Física d'Altes Energies.

La intensitat del senyal mesura ha estat més alta del que s'intuïa inicialment (el que explica que el descobriment hagi arribat abans del que s'esperava), i a partir d'aquí es podrà obtenir important informació sobre com va ocórrer la inflació. Com a científic i com a persona no em puc deixar de meravellar per com l'ésser humà és capaç, no només d'elaborar models per explicar una cosa tan intangible com les propietats i característiques de l'Univers només un segon després del seu origen, sinó per com és capaç de desenvolupar la tecnologia adequada per aconseguir detectar quelcom que fa poc més d'una dècada semblava inabordable.

Fets com aquest, que ens ajuden a entendre millor el cosmos, són els que ens impulsen a treballar si és possible amb més entusiasme per, mitjançant petites aportacions, contribuir al progrés humà.