Retornat del desert, amb molta set de públic i en una sorprenent bona forma física i anímica, Adrià Puntí va subjugar divendres a la nit un Auditori de Girona ple a vessar en un concert del festival Temporada Alta que va incloure un parell de cançons noves.

Una d'elles és El Tornavís, un retaule d'escenes domèstiques que, segons va confessar l'artista micròfon en mà, "formarà part d'aquest disc que haurà passat de moda abans de sortir, però tant li fa si veniu".

Rialles. Bon humor. I música. Molta música i servida en un prodigiós ventall de registres. Des del Puntí impregnat de Neil Young omplint en solitari la immensitat de la sala Montsalvatge armat només amb l'harmònica i a ritme de blues, fins a l'estridència explosiva dels antics temes d'Umpah-Pah reversionats amb l'ajuda inestimable de Lluís Costa (guitarra), Pedrito Martínez (baix) i Dani Pujol (bateria). Rock guitarrer d'una Band Bang Bang que sap sonar estrident i també delicada i subtil.

La figura de Puntí creix a mesura que arrodoneix i completa el seu univers creatiu, la banda sonora de més d'una generació. L'univers d'un home que escriu la lletra, compon la música, canta i toca el piano, la guitarra i també l'harmònica. Talent saltenc.