La malaltia és una situació de la qual tots o quasi tots, un dia o altre, fem experiència.
Malaltia -infirmitas, en llatí- significa «no fermesa». Es tracta de situacions en les quals la nostra persona viu una intensa vivència de feblesa, que pot ser més o menys greu, i provocada per diverses causes.
Pot esdevenir un moment de gràcia, de progrés espiritual, de maduració personal, però alhora és un moment de prova, de dolor, d'incertesa i de temptació.
El malalt, quan ha d'afrontar una malaltia llarga, greu o amb desenllaç imprevisible, es planteja, malgrat que no ho expressi, les grans qüestions: per què a mi? Quin mal he fet? Em curaré? S'acaba la meva vida? Déu m'ajudarà? Alhora, en molts moments passa i repassa la seva vida... L'acció i la presència del personal sanitari, dels familiars, amics i d'altres persones que el visiten tenen una gran repercussió per ajudar-lo a afrontar la difícil experiència de la malaltia.
El fet de visitar els malalts -i també els ancians a casa o a les residències- és una de les obres de misericòrdia, però cal entendre molt bé com ha de ser aquesta visita perquè realment sigui una benedicció i ajuda per al malalt. No totes les visites es poden considerar obres de misericòrdia.
-Cal agrair a la majoria de professionals sanitaris la seva entrega i la seva professionalitat. Demanem que s'esforcin per estar ben formats, però també cal que visquin que la seva professió és un gran servei d'amor.
-Com a crisitans formant Església hem de vetllar perquè als hospitals s'ofereixi l'acompanyament, la presència i acció de Jesús per mitjà dels sagraments. Cal que s'ofereixi aquest esrvei pastoral als malalts ingressats, i que els familiars i visitants els el posposin.
-També, des de les parròquies, els visitadors dels malalts als seus domicilis han de procurar exercir la seva missió a semblança de Jesús, el Bon Pastor, i seguint les indicacions diocesanes.
-Els qui visitin els malalts han de convertir la visita en un moment de «benedicció» [...] (extret del Full Parroquial)
