El 40% dels insectes pol·linitzadors invertebrats, com les abelles i les papallones, es troben amenaçats, mentre que el 16% dels pol·linitzadors vertebrats estan en perill d'extinció a nivell mundial, un percentatge que augmenta fins a 30% a les illes, amb una tendència creixent. Un estudi de la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES), en què han participat dos científics catalans, ha posat de relleu la importància de la pol·linització de les 20.000 espècies d'abelles i milers d'espècies de papallones, mosques, arnes, escarabats, ocells, ratpenats i altres animals.

L'investigador del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Jordi Bosch ha treballat en els últims dos anys com a revisor i expert de diversos capítols, i el representant del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC) Lluís Brotons ha col·laborat en l'aprovació del document.

L'estudi assenyala que els descensos en els pol·linitzadors silvestres regionals han estat ja confirmats al nord d'Europa Occidental i a Nord-amèrica, i que la tendència s'encamina cap a l'expansió. Segons aquest treball, "la disminució dels pol·linitzadors es deu als canvis en l'ús del sòl, a les pràctiques agrícoles intensives i a l'ús de pesticides, a l'impacte de les espècies exòtiques invasores, a les malalties i plagues, i al canvi climàtic".

La codirectora de l'avaluació i professora de la Universitat de Sao Paulo Vera Lucia Imperatriz Fonseca assegura que "els pol·linitzadors contribueixen de forma important a la producció mundial d'aliments i la seguretat nutricional, per la qual cosa la seva salut està directament vinculada al nostre benestar ja que aporten vitamines i minerals, sense els quals el risc de malnutrició podria créixer".

Perilla la producció mundial

Entre 214.974 i 527.831 milions d'euros de la producció alimentària mundial, que inclou fruites, hortalisses, llavors, fruita seca i olis vegetals, depenen directament de la contribució dels pol·linitzadors com les abelles i altres insectes, segons l'estudi. El volum de la producció agrícola dependent de la pol·linització animal s'ha incrementat un 300% durant els últims 50 anys, i gairebé el 90% de les plantes amb flors salvatges en depenen, cosa que ha generat una situació de dependència de més de tres quartes parts dels cultius del món.

A més dels cultius alimentaris, els pol·linitzadors contribueixen als cultius de biocombustibles com olis de colza i palma, de fibres com el cotó, de medecines, de farratge per al bestiar i de materials de construcció. Davant aquest panorama de crisi dels pol·linitzadors, els investigadors han comentat que "les pràctiques basades en el coneixement indígena i local poden reduir els riscos a més de promoure l'agricultura sostenible, que contribueix a diversificar el paisatge agrícola i fa ús dels processos ecològics com a part de la producció d'aliments".