19 de gener de 2017
19.01.2017

Rafel Nadal: «Era alumne del Collell amb una vida miserable, però pitjor era ser fàmul»

El protagonista de la seva nova novel·la ha de treballar a l'internat per poder-se pagar els estudis

19.01.2017 | 07:40
Rafel Nadal: «Era alumne del Collell amb una vida miserable, però pitjor era ser fàmul»

La novel·la presenta els capellans com un papu malèfic i foment de la injustícia.

Sí, però també denuncio els assassinats indiscriminats de capellans. Va ser un genocidi, se'ls va assassinar per les seves conviccions religioses. Això no vol dir que, com que passaven gana, els capellans s'acostaven més a les cases riques, i alguns van contribuir a afegir dolor al dolor que ja patien les víctimes represaliades després de la derrota.

No esmenta el Collell per no ferir el Bisbat de Girona?

No, no. L'internat és clarament el Collell, però hi faig pujar un comitè de Girona, quan al Collell qui va pujar era un comitè de Mieres. No vull concretar tant.

Vostè va estar al Collell però no era fàmul, no?

No. Jo era alumne de pagament, amb una vida miserable, amb un fred terrible, amb disciplina, rigor i càstigs, i només podia baixar a casa per Nadal i Setmana Santa. Però, és clar, al cantó pots tenir algú que a més de tot això ha de treballar, els anomenats fàmuls, que entre altres feines havien de netejar els orinals de tota la comunitat. Però quan jo vaig estar al Collell, la figura del fàmul ja s'havia abolit.

L'homosexualitat entre els heterosexuals és pròpia dels internats?

Sí. Jo crec que és un despertar a la sexualitat independent de la tendència sexual que tindrà després el personatge. No descarto que hi hagués gent que definís una homosexualitat després d'haver començat amb aquestes pràctiques en un internat, però en molts casos, en absència de gent de l'altre sexe, i suposo que també passava en els internats de noies, la gent feia el que podia. Això és el que intento presentar amb tota la tendresa.

La violència té uns culpables?

El protagonista, en Lluc, va prenent consciència a mesura que es fa gran que la violència té uns responsables. Té d'exemple en Dani, que és més primari, partidari de la violència física, i la senyora Stendhal, que té els mateixos principis i vol la mateixa justícia, però creu que s'ha d'aconseguir a través de l'escola i el coneixement, i diu aquella frase de «només serem lliures quan sapiguem més coses que ells». La novel·la va sobre quin dels dos models s'acabarà imposant, cosa que no es revela fins al final.

Culpables aquí i també allà...

Em sembla espantós que ara no puguem desenterrar les víctimes de les fosses. Jo seria molt més radical en la condemna del franquisme i de tota la seva violència institucionalitzada, però això no treu que cada una de les morts injustes protagonitzades per l'altre bàndol la condemno amb la mateixa radicalitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema