L'historiador de l'art, arqueòleg i editor gironí Frederic-Pau Verrié ha mort als 96 anys d'edat. Especialista en pintura gòtica catalana, camp sobre el qual va publicar nombrosos articles, Verrié també va destacar en altres àmbits, sent un dels fundadors d'Ariel, revista literària i artística, publicada a Barcelona i de la qual aparegueren, entre 1946 i 1951, 23 números i 2 suplements sobre temes d'actualitat.

Format a l'Escola Massana de Barcelona i a la Universitat Autònoma, Verrié es va llicenciar en història el 1943. Durant els anys de la dictadura franquista, va ser processat per activitats socialistes ( va ser concretament l'any 1953), va perdre el càrrec d'arxiver a l'Institut Municipal d'Història, que no va recuperar fins el 1963.

Segons destaca l'Enciclopedia Catalana, al llarg de la seva trajectòria com a investigador, va redactar diversos capítols de L'art català (1955-61). Va publicar obres de divulgació ( Mil joyas del arte español, 1948, amb Alexandre Cirici), monografies i guies ( La iglesia de los Santos Justo y Pastor, 1942; Mallorca, 1948; Montserrat , 1950; Barcelona antigua, 1952) i, amb Josep Gudiol i Joan Ainaud, el Catálogo monumental de Barcelona (1947). Pels seus mèrits en l'àmbit de la divulgació de l'art, el 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat que va rebre a mans del llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol.

De la seva tasca d'editor destaca la publicació de les Elegies de Bierville, de Carles Riba, i La pell de brau, de Salvador Espriu. Amb Albert Manent, Joaquim Molas i Joan Triadú va preparar el volum Versions de poesia catalana el 1962.

També va ser un dels fundadors del PSC i, per aquest motiu, els socialistes gironines van donar ahir el seu condol als familiars i van emetre un comunicat en el qual lamentaven la pèrdua de Frederic-Pau Verrié.

En la seva nota, els socialistes gironins asseguraven que «mantingué un permanent compromís amb el socialisme i va ser fundador del PSC, aquest compromís polític i la lluita antifranquista el va portar a ser expulsat de la feina, detingut i empresonat».

En la seva nota de condol els socialistes gironins asseguren també que «els mèrits de Frederic-Pau Verrié en l'àmbit cultural han estat reconeguts a tots els àmbits als quals s'ha dedicat».

L'any 1994, Frederic-Pau Verrié va formalitzar el donatiu del seu ampli i documentat fons a la Universitat de Girona. El donatiu està format per uns 700 documents, majoritàriament llibres, reunits al llarg de la seva dilatada carrera com a historiador de l'art, docent i editor, així com documents procedents de la biblioteca personal del seu pare, Frederic Verrié Sala. La temàtica dels documents és principalment història de l'art i arqueologia, les dues vessants a les que va dedicar pràcticament tota la seva vida.