Carla Simón ha posat els seus records en ordre gràcies al film «Estiu 1993»

El film explica com la Frida, una nena de sis anys, es veu obligada a deixar la gran ciutat després de la mort de la seva mare a causa de la sida per anar a viure amb els seus oncles al camp. L'obra pretén narrar, sobretot, les dificultats que la Frida experimenta per adaptar-se a aquesta nova situació malgrat comptar amb tot l'amor i l'afecte de la seva nova família. L'espectador viu a través dels ulls de Frida aquesta història, però l'objectiu de la Carla Simón era incloure també el punt de vista dels altres personatges.

El «càsting» per trobar l'actriu que havia d'encarnar la Frida es va prolongar durant gairebé mig any i es van presentar unes mil nenes, segons Simón. L'autora reconeix que, en defintiva estaven buscant algú que l'interpretés a ella mateixa. L'important per a la directora era que l'actriu, igual que ella i que la protagonista, fos de la ciutat i d'alguna manera «no se sentís còmoda» al camp i també que potser no provenís d'una «família convencional», cosa que Simón creu que és possible veure als ulls d'algú.

En aquest sentit, ha assenyalat que l'actriu que finalment va encarnar Frida, Laia Artigas, té una gran «intuïció», ja que no va llegir el guió per interpretar el seu paper. Simón ha explicat que la idea del film va sorgir després d'haver rodat un curt de dos nens «que s'enfronten a la mort per primera vegada».

El film no només va aconseguir el premi a la millor òpera prima, dotat amb 50.000 euros, sinó que a més va ser distingit amb el gran premi especial del jurat en la secció Generation Kplus de la Berlinale, destinat al públic juvenil. El guardó, dotat amb 7.500 euros, serà compartit, ex aequo, amb la coreana Becoming Who I Was, de Chang-Yong Moon.

Amèrica Llatina de plata

Tot i que l'Os d'Or a la millor pel·lícula va anar a parar a l'hongaresa Teströl és lélekröl (En cos i ànima), el cinema llatinoamericà va tancar la seva participació a la 67a edició de la Berlinale amb dos Ossos de Plata.

Una mujer fantástica, una història del director xilè Sebastián Lelio Una mujer fantásticasobre una dona transgènere que és vetada per la família del seu xicot, va endur-se l'Os de Plata al millor guió. Després de rebre el premi, Lelio es va mostrar sorprès pel gran interès i connexió que ha mostrat el públic amb aquesta història centrada en el rebuig social a una dona transgènere. En roda de premsa després de rebre el guardó, Lelio va qualificar de «gran honor» el fet d'haver estat convidat per la Berlinale, i va assegurar que estarà encantat de tornar.

L'actriu transsexual Daniela Vega, que dona vida a Marina, la protagonista d'Una mujer fantástica, va acaparar tots els flaixos i va dir que tot allò que el film comportava era «aclaparant, excitant, diferent» i «molt estrany». Vega va subratllar que l'èxit de la pel·lícula és un «símptoma positiu» i va afegir que per regla general l'art es fa càrrec abans de determinades situacions que, per exemple, el món de la política.

L'altre representant llatinoamericà premiat va ser el curtmetratge Ensueño en la Pradera, que es va endur l'Os de Plata al millor curt. La cinta tracta d'un jove que ha tornat dels Estats Units i conversa al camp amb una noia que mai ha sortit de Mèxic. Tracta de reflectir les difícils condicions de vida que pateixen molts mexicans i l'impacte de la violència en els habitants dels petits pobles.

En la roda de premsa posterior als premis, Arrangoiz va voler denunciar que el seu país viu una etapa «molt fosca» caracteritzada per la violència que s'està marcant en l'imaginari dels nens. També va denunciar que els joves treballen sense possibilitats d'avançar i que veuen les armes com a única forma de tenir poder. Així, va demanar al Govern mexicà més inversió en educació i cultura com a «única forma de salvar les noves generacions de la violència».