Juan Goytisolo Gay, mort ahir a Marràqueix, als 86 anys, va ser un dels escriptors contemporanis amb més tradició narrativa de les lletres espanyoles, un dels més crítics i gran interlocutor entre la cultura europea i islàmica. L'intel·lectual premi Cervantes 2014 i Nacional de les Lletres 2008 serà enterrat al Marroc.
Goytisolo va néixer el 6 de gener de 1931 a Barcelona, en el si d'una família d'origen basc-cubà molt devota per la literatura. Era germà del poeta José Agustín Goytisolo (1928-1999) i de l'escriptor i acadèmic Luis Goytisolo (1935).
Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i després de la publicació de les seves dues primeres novel·les, va viure exiliat a París, entre 1956 i 1969. A la capital francesa va ser assessor literari de la prestigiosa editorial Gallimard i va conèixer Monique Lange, novel·lista i guionista francesa, amb qui es casaria el 1978. Després del seu exili parisenc, Goytisolo va viure als Estats Units, on va ser, entre 1969 i 1975, professor de Literatura a les universitats de Califòrnia, Boston i Nova York. Després de la mort de la seva dona el 1996, l'escriptor va fixar la seva residència a Marràqueix.
Una vida nòmada i universal que també es reflecteix en la seva literatura: Carlos Fuentes el considerava com «un dels millors escriptors del món», i ell mateix es va classificar com algú «anòmal com tot creador» i de «nacionalitat cervantina».
Autor de més de cinquanta títols, la majoria traduïts a l'anglès, Juan Goytisolo va cultivar la novel·la, l'assaig, la literatura de viatges, el conte i les memòries, una creació marcada sempre pel compromís i la llibertat.
L'any 2015 va recollir el Premi Cervantes que va posar el colofó a tota la seva carrera vertebrada per la seva idea de la creació i també per un autor, Cervantes, qui en paraules de Goytisolo «va fecundar la totalitat de la novel·la europea». Va recollir el guardó en una solemne cerimònia on també va mostrar el seu costat iconoclasta en presentar-s'hi vestit de carrer, en lloc de l'etiqueta que suggereix el protocol.
Quant a la creació, Goytisolo ha estat sempre molt clar. «No hi ha correcció política. Passa el mateix que amb les fantasies sexuals de cadascun, que no han de passar per cap correcció», deia. La seva obra, prohibida a Espanya per la censura franquista des de 1963, va passar pel realisme social dels cinquanta, amb un pensament molt crític amb el sistema burgès i va seguir en el traç d'una literatura moderna i molt heterodoxa que ha arribat fins a l'actualitat. Defensor dels drets de les dones, dels homosexuals, dels desposseïts del Tercer Món i de totes les minories, Goytisolo també ha dedicat diversos assajos als seus referents com Blanco White, Manuel Azaña o Américo Castro.
L'escriptor va reivindicar també una transició cultural per a Espanya. «La Transició política va canviar el rumb de la societat espanyola, però no ha anat acompanyada d'una transició cultural», va recalcar diverses vegades. En el seu discurs d'agraïment del premi Cervantes va fer un gest de complicitat al partit de Pablo Iglesias, en exclamar: «Diguem ben alt que podem».
Referent literari
Els representants polítics i responsables de cultura catalans i espanyols han volgut recordar el controvertit escriptor i la seva obra.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va dir ahir en un tuit que la mort de l'escriptor Juan Goytisolo suposa «una gran pèrdua per a la cultura universal, per a tota la gent que estima les lletres i el valor de les paraules». Per la seva banda, el conseller de Cultura, Santi Vila, va escriure respecte a Goytisolo: «Lliure, heterodox i molt compromès socialment i amb la literatura d'avantguarda».
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, va lamentar la defunció de l'escriptor a través de la xarxa amb una frase extreta del seu discurs quan va rebre el Premi Cervantes: «La llum brota del subsol quan menys se l'espera. Bon viatge, Juan Goytisolo», escrivia.
El ministre d'Educació, Cultura i Esports, Íñigo Méndez de Vigo, va expressar tristesa pel fet de perdre «algú que, amb la seva ploma, contribuïa a engrandir l'experiència intel·lectual dels altres».
El rei Felip VI va assegurar que les lletres espanyoles «estan de dol» per la mort de Goytisolo, però «mai abandonades», en proclamar que l'escriptor català «acompanyarà sempre» la llengua castellana.
