Amb poques paraules i molta atenció als detalls i sensacions, la directora catalana Carla Simón retrata el el dol infantil a "Estiu 1993", òpera prima autobiogràfica que la situa com una de les grans revelacions del cinema del 2017 i que arribarà aquest divendres a les sales de cinema.

"Són els gestos, les mirades, les petites coses el que revela com és la gent i les seves relacions. M'agrada traslladar això al cinema i que l'espectador hagi d'anar descobrint les pistes, no expicar-ho tot", ha assegurat en una entrevista Simón (Barcelona,1986), que passava els estius de la infantesa a Les Planes d'Hostoles.

Allà on s'ha projectat, "Estiu 1993", una cinta rodada a la Garrotxa, ha emocionat i convençut: millor opera prima en la Berlinale, Bisnaga d'Or a Màlaga, tres premis en el festival BAFICI de Buenos Aires o premi especial del jurat a Istanbul són algunes de les seves conquestes fins a la data.

A més, ja té assegurada la seva distribució a països com els EUA, la Xina, els Països Baixos, França, Turquia, el Japó, l'Argentina, Grècia, Suïssa o Austràlia, entre d'altres.

La trama gira al voltant del primer estiu que Frida (Laia Artigas), una nena de sis anys, passa amb la família adoptiva després d'haver perdut els seus pares a causa de la sida. Malgrat la cruesa del tema, Simón firma una cinta lluminosa, bella i catàrtica per a l'espectador.

Explica Simón que la idea inicial era fer una pel·lícula sobre la seva mare, que va morir quan ella tenia sis anys, però no en tenia gaires records. "Vaig pensar que podia ser més concreta explicant el que he viscut, el tema dels nens i la mort m'interessava i vaig començar per aquí", explica.

Amb tot, no va ser fàcil reconstruir aquests records. "Quan ets un nen i et passa una cosa així, la memòria s'esborra, et quedes en blanc, cosa que et permet tornar a començar", explica la directora i guionista, formada en guió i direcció a la Universitat de Califòrnia i en la London Film School.

Així que va tornar a casa dels seus pares adoptius i va començar a investigar, a parlar molt amb ells i a veure fotos de l'època.

"En una setmana vaig escriure un guió molt a sac amb tots aquests records, no tenia molta lògica, eren sensacions i el repte consistia a concretar-les visualment", indica.

"Com que això no tenia forma de pel·lícula, vaig estar llegint molt sobre els processos d'adopció i la manera en què els nens s'enfronten a la mort i va ser molt fort veure'm reflectida en aquests llibres", precisa.

Simón no va renunciar a seguir buscant la seva mare, però aquesta recerca va acabar agafant altres camins i plasmant-se en un curt, "Les cartes de la meva mare".

"Vaig reunir cartes escrites per ella als seus amics. Quan escrius cartes el to és molt similar a quan parles, i llegint-les podia percebre coses d'ella. Me'n vaig anar a tots els llocs des d'on les havia escrit i vaig filmar aquests espais buits", relata.

David Verdaguer i Bruna Cusí

"Estiu 1993" compta amb David Verdaguer i Bruna Cusí en el paper dels pares adoptius. Entre els seus referents Simón cita "El espíritu de la colmena" de Víctor Erice o "Cría cuervos" de Carlos Saura, entre les espanyoles, obres mestres sobre la infància.

També "Ponette", de Jacques Doillon, "L'enfance nue", de Maurice Pialat o la recent "Les meravelles", d'Alice Rohrwacher, encara que el més determinant van ser les fotos de la seva pròpia infància.

La vocació cinèfila de Carla Simón, llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona, sempre va estar aquí, però no sempre va creure que arribaria a fer pel·lícules.

"Quan estudiava la carrera ho veia molt difícil. Després me'n vaig anar un any a estudiar a Califòrnia i vaig tornar molt segura sobre la part d'escriure, no tant la de dirigir, perquè vaig fer moltes assignatures de guió i els americans tenen aquesta energia; la seguretat es guanya amb el temps", diu.

Encara que ja havia signat diversos curts, el seu primer llargmetratge ha estat l'experiència definitiva. "Quan vaig acabar la pel·lícula vaig sentir que havia crescut 10 anys de cop, per la qual cosa vaig aconseguir entendre sobre mi mateixa i la meva història, i també per l'experiència de treballar en equip, dirigir i prendre decisions", assegura.