L'escultor i arquitecte Francesc Fajula, de Sant Joan de les Abadesses, està acabant un conjunt escultòric de més de 12 tones que li va encarregar el Patronat de la Sagrada Família. Són quatre escultures de pedra d'uns 3 metres d'alt que se situaran a la Façana de la Passió del temple. Es tracta del Sepulcre Buit on es representa el moment en què les dones, les tres Maries, visiten el sepulcre on han enterrat Jesús i un àngel els anuncia que ha ressuscitat.
Al centre de l'escena, hi ha la cova del sepulcre (que no es veu) i al costat dret, l'Àngel damunt de la pedra rodona que tapava l'entrada. A més a més, situa Maria Magdalena al costat esquerre i en un primer pla, i més endarrere, les altres dues Maries (que conformen una sola peça) amb els pots d'ungüents a les mans.
Una escena de contrastos
En una entrevista des del seu taller de Sant Joan de les Abadesses, Fajula explica que aquesta és una escena que de seguida el va atraure pels contrastos que presenta. D'una banda, perquè tot gira al voltant d'una absència (Jesús ressuscitat), i de l'altra, perquè compta com a teló de fons amb la gran rosassa el·líptica de l'artista Joan Vila-Grau que representa la resurrecció.
L'artista detalla que va veure clar que l'espai central de la seva escultura havia de quedar lliure per mostrar la rosassa de darrere «sense interferències» i situar les escultures a banda i banda.
En un altre nivell, també ha jugat amb la dualitat entre foscor i llum. Així, la cova es representa com a un element fosc, lligat a la mort, que contrasta amb la llum i la vida representats per l'àngel i la rosassa. I just al mig de l'escena, un element clau: la mortalla de Jesucrist que penja verticalment de la cova, situada just al punt mig de la façana.
Fajula va començar a idear la posada en escena del sepulcre buit el 2014 amb maquetes de fang i plastilina a petita escala. Durant el procés creatiu, es van produir alguns canvis substancials, com ara que el sepulcre passés d'estar a la vista per finalment quedar amagat a la cova o també que l'àngel perdés les ales ajustant-se a la representació que Gaudí fa d'aquest personatge bíblic. En total, l'artista va elaborar nou maquetes a diferents escales abans no va arribar a la definitiva feta amb guix.
En l'escultura final, les dones estan fetes amb pedra de Floresta (Lleida), mentre que l'àngel i la mortalla, de travertí, de tons més clars. El conjunt escultòric queda amagat parcialment per les columnes del cimaci, de manera que el visitant l'apreciarà movent-se per la vorera. El fet que sigui un conjunt per veure des de la distància ha fet que l'escultor hagi posat èmfasi en els «contorns i relleus» de les figures.
L'ajuda de la tecnologia
Per a l'elaboració d'aquestes grans escultures, Fajula s'ha ajudat de les noves tecnologies. L'últim model de guix, a escala 1/3, és el que s'ha escanejat en 3D i després s'ha tallat a la mida real a la pedra amb maquinària robòtica d'una empresa de Tarragona. D'aquesta manera, l'escultor acaba de perfilar la pedra manualment i es pot centrar en les textures i els detalls.
«Sense aquesta tècnica d'escaneig hauria trigat molts més mesos; la tecnologia és extraordinària perquè t'allibera de l'esforç físic i et permet tenir més temps per pensar», afegeix Fajula.
Actualment ja té pràcticament enllestides les dues dones i l'àngel. En les últimes setmanes s'ha centrat en Magdalena, que encara no està acabada. Ho està fent des del taller de picapedrers del mateix temple.
No és la primera vegada que Francesc Fajula dona forma a un encàrrec de la Sagrada Família. El primer va ser el Crist que presideix l'altar major del presbiteri (2010) seguit d'una gran escultura de Santa Escolàstica a l'absis (2013) i quatre relleus circulars de temes eucarístics que coronen la cúpula de la sagristia de ponent.
Aquesta vegada, però, és l'obra més gran que fa per al temple. Els personatges fan uns 3 metres d'alt i en el seu conjunt superen les 12 tones de pes. Ja només el braç de l'àngel fa més d'1,6 metres aproximadament. «És una escena important perquè se situa a dalt de tot de la façana de la passió i al centre, dos elements de jerarquia en l'art».
Un treball col·lectiu
Treballar per aquest temple tan emblemàtic és una «responsabilitat» per Fajula, però no ho viu com a una «càrrega feixuga». Per a aquest arquitecte i escultor, una de les coses més positives de treballar a la Sagrada Família és que ha après a relacionar-se i treballar amb molta més gent.
I subratlla que el que fa no és una obra estrictament seva sinó que forma part del treball col·lectiu de totes aquelles persones que durant anys han contribuït a fer realitat una «idea genial» com la que va tenir Antoni Gaudí.
Una obra que ha seguit de prop. Recorda que des que va anar a Barcelona a estudiar els anys 60 «no passava un mes que no tragués el cap» per veure com evolucionaven les obres. Ja llavors l'atreia l'«originalitat» d'aquell projecte.
El Patronat de la Sagrada Família preveu que el Sepulcre Buit de Fajula estigui col·locat a partir del març i s'hi refereix com un «conjunt escultòric fonamental» per a la façana de la Passió.
