La figura monumental de Jacob Jordaens, l'últim dels grans mestres de la pintura flamenca, ha sortit de les ombres. L'auditori del Museu Nacional del Prado va acollir ahir la presentació de Jacob Jordaens y España, un estudi de Matías Díaz Padrón editat per l'Instituto Moll, Centre d'Investigació de Pintura Flamenca, que situa de manera definitiva la figura de l'artista i les seves connexions amb Espanya. L'obra va merèixer l'elogi del director del Museo del Prado, Miguel Falomir, per la seva «solvència científica». A la presentació, Díaz Padrón, president d'honor de l'Instituto Moll, va estar flanquejat, a més de pel responsable de la principal pinacoteca espanyola, per Javier Moll, president de Prensa Ibérica. Ana Diéguez, directora de l'Instituto Moll, va conduir l'acte.

Javier Moll va situar amb precisió la figura de l'artista flamenc: «Jordaens va ser l'últim dels mestres del segle XVII als Països Baixos. Va brillar com a pintor de teles, va ser un gravador ocasional, notable retratista i excel·lent dissenyador de tapissos». Del seu estil pictòric, va destacar «els seus detalls costumistes, les seves escenes mitològiques i la seva concepció popular de la pintura religiosa».

Un artista extraordinari que, com va destacar Díaz Padrón, va ser el més sol·licitat de Flandes després de la mort, entre 1640 i 1641, de Rubens i Van Dyck. «Jordaens viuria gairebé quaranta anys més», va insistir. «El buit sobre Jordaens semblava insondable, però ha estat possible rescatar alguna cosa més d'allò imaginat», va reiterar Díaz Padrón.

Falomir va destacar «la capacitat intel·lectual de Díaz Padrón, d'una joventut tal que gairebé diria que, després de la seva jubilació, és el moment més fecund de la seva trajectòria, en aquesta dilatada col·laboració amb Prensa Ibérica». Es refereix Falomir als tres estudis que, realitzats per Díaz Padrón i editats per Prensa Ibérica, han marcat la renovació, a les dues últimes dècades, de les investigacions sobre els tres grans pintors flamencs del XVII i les seves connexions amb Espanya: El siglo de Rubens en el Museo del Prado (1995), Van Dyck en España (2014, i reconegut amb el premi Europa Nuestra) i aquest Jacob Jordaens i España. És per això que aquest volum, tal com va afirmar Moll, «posa el colofó a una apassionant trilogia».

Díaz Padrón, a qui Falomir va qualificar com «un conservador model» en els seus temps al Museo del Prado, va desgranar durant la seva intervenció, davant d'un auditori ple i amb una nodrida presència d'especialistes i estudiants d'història de l'art, algunes de les novetats que incorpora aquest volum doble. Entre elles, la reivindicació de l'autoria de Jordaens en obres fins a la data atribuïdes a altres autors, la documentació del seu paper preponderant a projectes com el dels arcs de triomf per a l'entrada del Cardenal-Infant a Anvers o la Torre de la Parada, i la revelació de la seva fecunda producció de cartrons per a tapissos. Una activitat que li va permetre fins i tot constatar la influència de les composicions de Jordaens en alguns d'aquests tapissos a obres pictòriques de Diego Velázquez.

El llibre es publica coincidint amb el quinzè aniversari de l'Instituto Moll, que acaba de llançar la revista Philostrato. Revista de historia del Arte, una publicació científica que té un rigorós sistema d'avaluació dels articles.