La bailaora, a l'Auditori Parc del Festival Castell Peralada, el seu nou espectacle Una Oda al Temps, una coreografia embolicada pel que és permanent i allò que és efímer, sense oblidar-se de la naturalesa.

Després d'estrenar la peça a Madrid el mes d'abril passat i d'interpretar-la també a Pamplona, i la setmana que ve a Lió (França), al juliol passarà per l'Empordà per oferir aquest espectacle, que reflexiona sobre la temporalitat, amb quatre bailaoras i quatre bailaors i set músics en directe.

Tots ells representaran dotze escenes en les quals es desgranen dotze pals com: soleá, seguiriya, cantes de trilla, toná, alegries de Còrdova, peteneras, vidalita, milonga, alboreá, bulería al galope i levantica.

Acompanyada pel director artístic del Festival de Peralada, Oriol Aguilà, Pagés va explicar ahir en roda de premsa que es tracta de l'espectacle que més temps li ha costat preparar, amb un període d'assajos de sis mesos, «fet que suposa una fita».

Afirma que «no anem per mal camí, si entenem que el temps és com una part de la vida, com una cosa que no es pot ni agafar, ni parar, ni confiscar». «No et pots posar en contra seu», ja que «el temps et dona l'experiència, és el gran valor de la vida».

Molt estimada al Japó, on ha actuat en una vintena d'ocasions, i amb un peu a la Xina, on estarà un mes, entre octubre i novembre pròxims, María Pagés reconeix que estar al capdavant d'una companyia privada de 29 persones no és fàcil, però té l'ajuda de molts amics.

D'una altra banda, Oriol Aguilà va dir que l'espectacle, que és també reflexió sobre la memòria, coincidirà amb la Nit sobre l'Alzheimer a Peralada i el que s'obtingui es destinarà a la investigació i cura d'aquesta malaltia.