L'artista Pep Camps planteja en una instal·lació al Museu de l'Exili (MUME) de la Jonquera una «incursió reflexiva» en una Europa, la d'avui, que és el resultat d'una herència dual: «construcció i destrucció, cultura i barbàrie, llums i ombres». El muntatge, que va quedar inaugurat dissabte a l'Espai Hall del Museu, on es podrà visitar fins al 18 de novembre, forma part de les activitats de vinculació de l'art a la memòria que impulsa la institució.

Escenes figuratives que es perceben rere una mena de cortina o línies verticals que creen una distorsió visual volen evocar les «ambivalències polítiques, socials, culturals i morals» que, segons l'artista, es troben a l'origen de la conformació «tant de l'esfera pública col·lectiva, com de l'espai més íntim i personal».

Camps (Girona, 1962), actualment resident a Parlavà, ha escrit a propòsit d'aquesta instal·lació: «Hi ha marques que fan tuf de mort, altres d'absència. Deixar enrere tota una vida, família, amics, llocs. Només queda el record que punxa com espines de ferro a la trinxera».

«Siguem capaços de tenir la força i la dignitat de purificar aquestes ànimes marcades», demana l'artista, que en la intervenció al Mume ha creat una mena de cortinatge de papers relligats precàriament que s'avantposa a una percepció visual còmoda de l'obra pictòrica. Tal com si es tractés d'un mur quasi translúcid, el muntatge es perfila com una barrera que insinua la pervivència d'una memòria indigesta. Taques sobre paper, quasi espectrals, anuncien l'aflicció per unes absències doloroses, i per un present i un futur incerts.

Camps va estudiar Història de l'Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha exposat a Barcelona, Madrid, València, Bangkok i altres ciutats de França i Itàlia. Des de l'any 2000 és professor a l'Escola Municipal d'Art de Girona.