El director del Festival de Sitges, Ángel Sala, va demanar ahir disculpes al públic que es va sentir ofès per la projecció de «Bocadillo», un film inexistent que s'havia anunciat com el primer del youtuber Wismichu i en realitat era un vídeo de tres minuts repetint-se en bucle. Part del públic que va acudir a la sala Retiro de Sitges ha demanat que se li tornin els diners després de comprovar que el suposat llargmetratge consisteix en una única escena en la qual un grup de joves demanen entrepans en un bar.
Ismael Prego, conegut com a Wismichu, va aclarir posteriorment a través de les xarxes socials que la seva intenció era gravar la reacció del públic a la sala de cinema per elaborar un futur audiovisual. La performance del youtuber a Sitges va aixecar molta polèmica a la xarxa i alguns internautes van insultar membres de l'organització del festival per donar espai en una sala de cinema a un projecte tan allunyat de l'àmbit cinematogràfic.
Ángel Sala va explicar que «el festival ha volgut obrir un pont amb els youtubers i ser receptiu amb les noves idees», pel que van permetre la projecció de Wismichu, de la mateixa manera que ho va fer dies enrere amb El Rubius. «Sé que hi ha gent a la qual no li va agradar i em disculpo amb els que s'hagin sentit ofesos -va dir Sala-, però també vull denunciar l'actitud de certs portaveus impresentables que han insultat membres del meu equip, que són professionals impecables». «A les xarxes hi ha gent opinant amb molt talent, però també n´hi ha d´altres que només busquen estendre l'odi i destruir. Nosaltres volem donar suport a les noves formes d'opinar a través d'internet, però només si es fa des del respecte. No convertim això en un Assessination Nation», va concloure el director.
«Clímax», millor pel·lícula
D´altra banda, la pel·lícula Climax, de Gaspar Noé, va obtenir el Premi a la Millor Pel·lícula i el film Lazzaro Felice, d'Alice Rohrwacher, els premis del jurat, de la crítica i del jurat jove, que ahir es va clausurar. Climax narra l'evolució d'una festa d'una companyia de dansa, que va pujant de to durant la nit per l'efecte de les drogues fins a convertir-se en un viatge als inferns.
Lazzaro Felice és un relat a mig camí entre el conte popular, el realisme màgic, el drama social i la ciència-ficció de viatges en el temps, que protagonitza un home massa bo i pur per a aquest món.
