L'escriptor valencià Santiago Posteguillo, guanyador del Premi Planeta amb la novel·la històrica Yo, Julia, ha volgut solucionar la tendència de la història, «sempre narrada per homes», d'oblidar el protagonisme de les dones, perquè «hi ha molts personatges femenins que no s'han explicat».

Yo, Julia narra la història de Julia Domna, dona de l'emperador romà Septimi Sever, que, segons va arribar a dir la seva biògrafa, «inexplicablement no tenia ni una novel·la ni una pel·lícula».

Aquestes paraules de la biògrafa, va dir ahir Posteguillo, l'endemà de rebre el premi, en una entrevista, el van portar a investigar sobre «una dona que va aconseguir instaurar tota una dinastia imperial».

Segons el seu parer, «no es tracta d'inventar dones de rellevància on no n'hi va haver, sinó que es tracta de revisar si n'hi havia i no han estat explicades».

El guanyador del Planeta relata que «de les 100 emperadrius que va poder tenir Roma, Júlia va ser la més poderosa, la que més títols i dignitats va rebre i que va arribar a ser considerada mare dels cèsars, dels exèrcits, de la pàtria».

L'inici de la novel·la se situa a final del regnat de Còmmode, «emperador llunàtic, cruel i sanguinari», i per aclarir als lectors pocs avesats en l'antiga Roma, l'acció comença en el final de la pel·lícula Gladiator, encara que «Còmmode no va tenir el final èpic que li concedeixen els nord-americans al film».

Després de la seva mort, diversos homes es posicionen per endur-se el poder i tots estan pensant en quan començarà la partida, però no entenen que per a Júlia la partida ja ha començat. La novel·la està essencialment escrita en tercera persona, però «amb el joc d´alguns moments narrats en primera persona».