La 47a edició dels Premis Octubre de literatura, que es lliuren a València, van atorgar dissabte el Premi Joan Fuster d'assaig a Les ciutats de lluny de Josep Pla, d'Antoni Martí Monterde. El treball de l'escriptor valencià resident a Girona és un recorregut pels viatges professionals del Pla periodista, concretament a les ciutats de París, Madrid i Nova York. L'obra guanyadora va ser escollida entre un total de 22 originals presentats i del treball de Martí Monterde el jurat en va valorar «l'excel·lent retrat que s'ofereix del paisatgista Pla, que combina una escriptura de poètica de viatge amb una sociologia sobre la ciutat». La portaveu del jurat, Marina Garcés, va destacar «la consistència de la recerca» i «la qualitat literària» del text que van fer que aquest assaig hagi estat escollit guanyador per unanimitat del jurat. És, va explicar Garcés, un recorregut per les tres ciutats del Pla periodista que «documenta, recull i pensa» de nou a Josep Pla.
El seu autor, Antoni Martí Monterde, va assegurar que ha volgut «fugir del tòpic de la boina que tant mal ha fet a Josep Pla» i mostrar un personatge que, viatjant professionalment com a periodista a París, Madrid i Nova York, aconsegueix trobar «l'ànima del viatge» en cadascuna de les seves aventures.
La resta de premiats
D'altra banda, el Premi Andròmina de Narrativa va recaure en Salvador Company pel seu Fons de Formes, una història sobre el que amaga sociològicament i ideològicament el discurs de l'odi, a partir dels atacs del 2006 a la llibreria Tres i Quatre (3i4). L'obra va ser escollida d'entre 94 originals i el jurat va valorar «la reflexió sobre com la manera de narrar és un acte polític». En aquest sentit, el mateix autor va assegurar que «no és el mateix un pres polític que un polític pres» i va assenyalar que els primers són a Catalunya i els segons a València i Balears. Lluny de les polèmiques actuals, però, l'obra gira al voltant d'un dels atacs feixistes que va patir la llibreria 3i4 a València i Company va voler aprofundir sobre què hi ha darrere de determinats discursos de l'odi.
El poemari Naixement d'Islàndia, de Carles Mulet va guanyar el Premi Vincent Andrés Estellés de poesia, un cant al naixement i la destrucció de la natura. Finalment, el Premi Pere Capella de teatre, recuperat ara fa dos anys, va ser un premi ex aequo que es van repartir, Salvatges, de Neus Nadal, i L'amor (No és per mi va dir Medea), de Queralt Riera, dues obres de dones que parlen de dones en diferents registres. Del primer, el jurat va valorar el «correlat entre la natura i l'ànima de les protagonistes» i del segon la «profunditat literària, força poètica i capacitat de suggerir la tragèdia vital de la protagonista». S'hi havien presentat un total de 78 treballs i les autores celebren que es premiïn treballs de dones que parlen de dones. En paraules de Nadal, és moment que en una societat esquitxada pel masclisme i la violència de gènere, les dones «tornin a l'estat salvatge i primigeni per mostrar la seva força». Riera, per la seva banda, va cridar a «recuperar conceptes de la tragèdia grega» en una obra que vol fer reflexionar sobre el patiment.
L'acte de lliurament dels Premis Octubre, al Palau de l'Exposició de València, va servir també per commemorar els 50 anys de vida de la llibreria i l'editorial 3i4. La llibreria va néixer un 12 de març del 68 per ser un símbol de la lluita per a la cultura i les llibertats.
