Recentment s'ha presentat el llibre Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó, de l'economista i polític Joan Armangué, i ara el Museu del Joguet de Figueres exposa el fons de qui va ser un mestre vocacional i renovador de l'ensenyament. Dissabte passat, el museu va inaugurar l'exposició Rafael Ramis, mestre vocacional, a càrrec del mateix Joan Armangué, que es podrà veure durant totes les festes nadalenques i fins el pròxim 6 de gener de 2019.

Rafael Ramis Romans va ser mestre, polític republicà i socialista, periodista, activista cultural, sindicalista, defensor del català i promotor del catalanisme. Com a docent va començar la seva tasca al col·legi Ramis de Figueres al costat del seu pare, Joan Ramis Reig. L'escola va adquirir un gran prestigi educatiu tant a la ciutat com a tota la comarca i és per això que el Museu del Joguet ha inaugurat aquesta mostra. El 1921, l'escola de Ramis va passar a dir-se col·legi Empordanès, denominació ja en català d'acord amb la llengua amb la qual es feien les classes. Durant l'exili de Ramis a París, a causa de la dictadura de Primo de Rivera, el col·legi Empordanès va ser gestionat pel mestre Josep Pey, que ja treballava a l'escola. Segons els organitzadors, Ramis va ser un home «de valors i ideals, mestre vocacional per a qui la política i la pedagogia eren activitats complementàries». Així, el docent «va treballar al servei del republicanisme, del socialisme i del catalanisme, però malgrat tota la seva feina, la figura i l'obra de Ramis són poc conegudes». Amb aquesta exposició de petit format d'alguns dels materials documentals del Fons Rafael Ramis Romans donats per la família al Centre de Documentació i Arxiu, el Museu del Joguet de Catalunya vol donar a conèixer la figura i la trajectòria de mestre de Rafael Ramis. Així mateix, vol «reivindicar Ramis i la seva obra».

La biografia editada per Cal·lígraf que l'exalcalde de Figueres li va dedicar a aquesta «figura oblidada» tracta la seva trajectòria personal i professional de forma detallada. Per exemple, Armangué explica com Ramis va ser un dels homes de confiança del president Francesc Macià, amb qui va participar en els fets de Prats de Molló, temptativa d'invasió militar des de la Catalunya del Nord per independitzar la Catalunya planificada per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català, descoberta i avortada el 1926. Per l'autor, és una «crònica d'una època en què Catalunya lluitava pels seus drets civils i la construcció d'una república laica».