03 de febrer de 2019
03.02.2019
Lluís Bosch Martí

«Em van ratllar una 'C' de 'caput' al front i se'm va omplir la cara de sang»

Lluís Bosch-Martí va ser fredament torturat juntament amb el mossèn Nicolau Moncunill

03.02.2019 | 01:14
Lluís Bosch-Martí sosté un llibre sobre els fets del 1969 a Palau-sator que ara ha estat reeditat.

Lluís Bosch-Martí va ser fredament torturat juntament amb el mossèn Nicolau Moncunill. Quan es compleixen 50 anys dels fets, en parla en detall

La consellera de Justícia, Ester Capella, participarà aquest dilluns (19 h) a la inauguració de la pintura que un jove Lluís Bosch-Martí va fer l'any 1968 a l'absis de l'església de Palau-sator, i que unes setmanes després, el 4 de febrer de 1969, ara fa 50 anys, va ser destruïda per membres de l'extrema dreta. No en van tenir prou d'esquitxar de negre i vermell l'obra d'art. Van torturar físicament l'artista i el capellà Nicolau Moncunill. Bosch-Martí ho detalla.


Qui va ser?

Van ser els serveis secrets paramilitars del general Pérez Viñeta, virrei capità general de Catalunya, en conxorxa amb en Garicaño Goñi, del Ministeri de Governació. El ministre d'Informació i Turisme, Fraga Iribarne, havia visitat les pintures. A la revista Servicio dels alferes professionals, ell diu que ha vist el mural de Palau-sator.

Qui van ser els executors?

Entre els executors hi havia policies dels serveis secrets espanyols, militars i segurament de la Guàrdia Civil. Eren gent de Fuerza Nueva de Barcelona, Saragossa i Madrid.

Quants eren?

Més d'una dotzena. De noies només n'hi havia una. Aquestes pintures tenien un èxit brutal. Milers de persones venien a veure-les. Però va arribar un nou estat d'excepció, el darrer del franquisme, que va durar vuit dies. Els diumenges, el mossèn Nicolau Moncunill i jo explicàvem el mural des de les 11 del matí fins les 10 del vespre.

Li van fer sang? Li van fer mal?

Sí. Van venir tres cotxes. Unes 14 o 15 persones. Era el trentè aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Girona i dels bombardejos de la Bisbal. La data era important, era un avís a tots.

Es presentaven com a estudiants de Belles Arts, però no ho eren...

Van mirar la pintura i ens van preguntar: « Y dónde está el Sagrado Corazón?». « A ellos, viva Cristo rei!». Dos agafen Moncunill i dos m'agafen a mi. Ens apuntaven al pit amb pistoles. Volien fer veure que eren un grup de catòlics escandalitzats.

I els van hostiar...

Ens van hostiar de mala manera amb porres elèctriques però amb una certa contenció. Em van tallar cabells amb unes tisores, però no me'ls van arrencar. Em van traçar una «C» al front i em va quedar la cara plena de sang, ens van tapar la boca amb esperadrap i ens van lligar.

Una «C» al front?

Sí, la «C» de «caput», de la inquisició espanyola. Vaig pensar en A sang freda, la novel·la de Truman Capote. Era una pallissa simbòlica, d'avís. Això estava dirigit pels serveis secrets militars.

Cap jutge ha investigat això?

Sap qui era el jutge de la Bisbal que va venir? En Pérez Capella. També hi havia un metge militar. Va venir la Guàrdia Civil.

Van investigar?

Es va obrir un atestat que contenia trossos dels meus cabells.

Deuen ser vius els executors. Vostè voldria que s'investigués ara?

Han passat cinquanta anys. No. El que faig és anar allà i explicar-ho, com faré aquest dilluns. Ara molts mitjans de comunicació ho estan recordant i difonent.

Quan va durar el mural?

Un mes i mig. Es va pintar a finals de novembre i durant el desembre del 1968. Es va fer una primera inauguració per Nadal. Van venir l'Enric Marquès, en Narcís Comadira...

Era un context polític internacional de mobilitzacions i reivindicacions, no?

L'atreviment de fer aquest mural... Hi havia el Maig del 68, la Revolució Cultural xinesa, la guerra del Vietnam, el cop d'estat contra l'Allende... Aquests dies ens estan trucant periodistes de tot Espanya per fer reportatges.

Però vostès van fer denúncia, es va saber qui eren els executors amb noms i cognoms?

Sí, vam fer denúncia, però res, està pendent encara. Qui va començar a parlar d'aquesta pintura mural va ser el periodista Víctor Gay a Los Sitios. I el reportatge que va esverar els poders fàctics era de Tele Expréss: « El estraño mural de Palau-sator, un Cristo con pantalones de pana rodeado de los sietes mesías del siglo XX». Els mesies eren Kennedy, Fidel Castro, Luther King, Che Guevara...

I això no els va agradar a alguns que manaven molt...

Blasfèmia, sacrilegi, heretges... Ens deien de tot. L'extrema dreta anava contra el bisbe Jubany perquè veien que l'Església catòlica es desviava del nacional catolicisme. El mural era fet dins una església. Hi havia fins i tot la CIA pel mig. La part esquerra del mural culminava amb Teilhard de Chardin i Joan XXIII.

I això molestava la CIA?

Els molestava que hi hagués Kennedy i Luther King. No podem oblidar que a prop hi havia Radio Liberty. A la pintura hi ha la inquisició de l'edat mitjana, les idees de Galileu i les idees de l'evolucionisme i el proletariat. I el Crist no està crucificat perquè és el crist salvador que resuscita. També hi ha en Hitler. En la figura de Hitler hi van veure en Franco, i no es van equivocar. És un mural poètic i molt bonic de colors.

En el lloc de Franco, avui qui pintaria al mural?

Jo estic en contra de Trump, Putin i Erdogan.

Voldria vostè que es repintés?

No. Ho faria a un altre lloc.

Està content que es recuperi amb projeccions?

Sí. Tornem a estar en estat d'excepció a Catalunya. Hi torna a haver presos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona