24 de febrer de 2019
24.02.2019
Diari de Girona
Albert Guinovart, compositor, pianista i pedagog

«En la composició cerco el sentit de la bellesa»

23.02.2019 | 23:35
Sigfrid Quer i Albert Guinovart.

L'Auditori de Girona estrena avui el «Glòria» d'Albert Guinovart, que ha estat un encàrrec d'un projecte innovador que cerca ampliar el repertori simfònicocoral

Com va rebre aquest encàrrec?

M'ho van demanar els dos directors, Elisenda Carrasco i Pere Lluís Biosca, i em van comentar que interpretarien el Magnificat de Rutter en el seu primer concert i després vaig començar a pensar què podria fer. Els últims anys he anat fent obres amb textos litúrgics, una Missa brevis, un Dixit Dominus, un Te Deum, l'any passat el Requiem que va ser el projecte més important de la meva residència al Palau de la Música, i aleshores, com que el Glòria és una de les meves obres preferides –el de Poulenc sempre m'ha apassionat–, i per contrastar amb el Requiem, vaig pensar que per qüestió de temps i tenint el text preexistent aniria molt bé. M'havia d'adaptar als mateixos intruments de l'orquestra de l'obra de Rutter i com que ell també va escrire un Glòria que m'agrada molt em vaig decidir per això. Serà amb la GIOrquestra i, aprofitant que en el concert també hi intervé la soprano Marta Mathéu, he pensat especialment en la seva veu.

Les obres d'encàrrec sempre són molt complexes?

Sí, però sempre procuro adaptar-me a les circumstàncies. En aquest cas tenim uns 25 músics a l'orquestra. Hi ha hagut feedbach amb el cor. He pensat sobretot en el Glòria de Pooulenc, ja que coneixo molt la seva obra, però n'he mirat d'altres. El seu Glòria és de les obres importants i tenia un gravació amb la Barbara Hendricks que sempre m'ha entusiasmat molt.

A nivell harmònic ha seguit les atmosferes de Poulenc?

No, no, és totalment Guinovart. En l'estructura he buscat que hi hagi unitat. En el primer número hi ha un homenatge a Vivaldi, segueixo la mateixa tonalitat. Penso que també s'ha d'aprendre dels grans. Hi ha moments d'homofonia i un gran fugat. També m'agrada jugar amb els solos de corda. Es pot veure una mica de tot, també amb pregunta-respostes entre el cor i la soprano solista. La definiria com una música exultant, joiosa i alegre, de gran estructura, té uns 40 minuts de durada i, per tant, requereix modulacions. He fet una música molt directe amb una orquestració exhuberant. M'agrada molt el resultat i continuo en el mateix estil que anat cultivant en els darrers anys.

Què busca en la composició?

Cerco el sentit de la bellesa musical. La bellesa no és un conncepte absolut però sí que penso que és important la recerca de la bellesa personal. Aquí he intentat que sigui bonic. El meu model sempre ha estat Mozart. Fins hi tot els personatges més dramàtics de les seves òperes, com per exemple el Don Guiovanni, la música sempre és bella. Però tot això és discutible. Busco trobar-me autèntic en el que faig. Com a professor de composició dic als meus alumnes que busquin el que tenen a dins seu. Si escrius el que sents ja seràs diferent dels altres. Com que tot està inventat, les avantguardes ja tenen un segle, no m'interessa massa ser modern, sinó connectar amb el públic i comunicar. Com a intèrpret, en tenir contacte amb el públic et fa tenir una altra sensibilitat a l'hora d'escriure. Quan faig un programa com a pianista intento agradar al públic i això no significa fer mala música.

En la seva primera obra, Mar i Cel, ja hi ha un llenguatge propi.

Sí, es veritat, amb aquesta obra vaig trobar la meva veu però el procés no va ser fàcil. Al 2004 quan es va reestrenar vaig demanar canviar l'orquestració i em vaig reconciliar amb l'obra perquè pensava que tenia molt defectes. Es notava que la meva formació era clàssica. No renego d'aquest primer gran èxit. Des d'aquesta obra he millorat molt però el que vull expressar no ha canviat.

A nivell compositiu i estètic com estem al país?

La música avantguardista s'ha apoderat de l'acadèmia. La música moderna és aquesta. Però ara és més trencador fer música tonal que no pas postserial. Aquesta música ja no és trencadora però els gestors demanden aquest tipus de música. No pots estrenar una òpera tonal a Alemanya.

Però vostè ha tingut sort encara que no utilitzi la tradició d'avantguarda.

Tinc la sort que als músics els agrada tocar la meva música. Alguns programadors potser pensen que no és la música que cal oferir. Jo no em puc queixar. Ara hi ha un ventall de moltes estètiques diferents però sembla que només en volen una de determinada. Els compositors que tenen molt d'èxit sembla que no queden bé. Sembla que hi ha una música bona que és la que s'ha de fer. No hem de martiritzar la gent, la música com a entreteniment també està bé.

Quins nous projectes té?

Tinc un encàrrec d'una òpera de cambra per celebrar l'aniversari del Cor Vivaldi. També estem fent el projecte del Canta Gran amb gent de 70-80 anys. I també he escrit el meu tercer concert per a piano i orquestra que s'enregistrarà al desembre amb l'OBC a més a més dels compromisos amb l'agenda de concerts.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona