El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca) ha detectat en l'estudi Desigualtats de gènere en l'ocupació cultural a Catalunya que la discriminació de les dones és «pitjor en el sector cultural que en la resta de l'economia», van explicar ahir les seves autores, Anna Villarroya i Maite Barrios.

Villarroya va destacar la precarització de la dona en el mercat del treball, que és genèrica, i va remarcar que en el sector cultural les dones tenen més dificultat d'accés, de progressió professional per motius de conciliació, sostre de vidre, estereotips, barreres i xarxes de reconeixement, i per la visibilitat de les seves obres.

L'evidència més gran que es desprèn de l'estudi és que hi ha desigualtats de gènere i que tenen lloc d'una manera «més important» referent a la progressió professional, i és la principal barrera la conciliació, un problema que s'agreuja en l'àmbit de la cultura.

En l'estudi hi han participat 375 homes i dones del sector cultural, que han assenyalat la seva percepció que les dones pateixen situacions de discriminació per raons de gènere.

També han indicat com a barreres més càrrega de les dones amb fills, la manca de mesures que afavoreixin la conciliació, l'existència d'un sostre de vidre i l'estructura i model de governança de les empreses culturals.

Com a barreres de reconeixement, han apuntat als estereotips socials, el sostre de vidre i l'associació de la creativitat amb la masculinitat, a més de més dificultats en el cas de les dones d'accedir a les xarxes d'influència.

«Per si mateix, només el sistema no ho solucionarà», va dir Villarroya, que va instar l'Administració a posar aquest informe en valor i aplicar la llei catalana d'igualtat efectiva entre dones i homes aprovada el 2015, que insta els poders públics a dur a terme actuacions específiques.

Villarroya va dir que encara que el marc legal és bo, seria necessari aplicar protocols i reglaments de desplegament d'aquesta llei, i posar «voluntat política» per a la millora de la situació.

L' informe proposa 15 mesures prioritàries tant en l'àmbit públic com privat; en el primer àmbit, el compliment de les disposicions relatives a igualtat salarial; la conciliació de la vida personal, familiar i laboral i el foment de la igualtat en la presa de decisions.