La trompetista i cantant de jazz Andrea Motis (Barcelona, 1995) s'endinsa en estils brasilers en el seu nou disc Do outro lado do azul, combinant temes propis amb versions que van des de temes icònics al Brasil fins al popular Mediterráneo de Serrat. «Reivindico molt fer versions, perquè que una cançó l'hagi fet jo no vol dir que sigui més bonica», assegura la cantant.

Motis sent que el seu vuitè disc és «menys jazzístic», pel fet d'impregnar totes les cançons dels ritmes del país sud-americà, que la «fascinen». En català i en portuguès, s'acompanya d'instruments vinguts del Brasil, una sonoritat que havia explorat en el seu anterior àlbum, i que ara dedica per complet en aquest homenatge a la samba. El proper projecte en ment, un disc de versions de cançons populars catalanes.

La jove artista ha absorbit tota la música tradicional brasilera que ha pogut per fer el seu particular homenatge «des de l'altra banda de l'oceà». D'aquí el nom del seu nom àlbum, Do outro lado do azul (Universal Music), que extreu de l'última frase del tema Sombra De Lá. Aquesta cançó és una de les que la cantant ha compost per al seu nou treball, que inclou també versions d'altres artistes fent valer la seva trajectòria d'intèrpret. «Porto tota la vida fent versions», assegura Andrea Motis, que va incloure en el seu anterior disc, Emotional Dance (Universal Music, 2017), tres composicions pròpies.

«Avui es valora molt que hi hagi cançó original, des d'un punt de vista artístic és molt interessant aportar material compositiu», argumenta la música. Però confessa que, des del punt de vista d'espectacle, no sempre li agrada veure coses originals. «Això d'odiar els estàndards per mi no és millor. Hi ha temes que val la pena portar-los una altra vegada a la vida», diu Motis. Considera «més complicat» fer una cançó que estigui a l'alçada d'aquelles que considera «més boniques», i per això versiona amb ritmes brasilers Mediterráneo, de Joan Manuel Serrat.

Però també li agrada adaptar cançons no tan conegudes, i així ho ha provat amb temes brasilers que ha descobert de la mà de Sergio Krakowski. El compositor toca el pandeiro en el disc, i ha atret músics com Fernando del Papa, que toca el cavaquinho, i Mathieu Teteu, guitarrista de set cordes.

«És una fusió totalment. Som músics de jazz i hem fet el que ens ha sortit de dins», explica la cantant de 23 anys, que «ha fet la casa gran» des de l'interès que li va sorgir per la música brasilera al Festival de Jazz de Barcelona 2017. «La música brasilera té la paradoxa que moltes vegades quan la melodia es súper alegre i sembla una oda a la vida la lletra en realitat és trista i melancòlica», ha explicat Motis. Un aspecte que es veu reflectit en el disc, com en la cançó Brisa, de melodia alegre però de missatge amarg. Tot i això, considera el disc «positiu» malgrat que hi hagi temes en tonalitat menor i aparentment més tristes.

Per l'any que ve, Motis té en ment un àlbum de cançons populars catalanes. «Tinc la inquietud de fer coses d'aquí; explorar el meu territori, perquè ja conec molt de música de jazz en si», argumenta la trompetista. Assegura que el fet que se la programi a festivals li dona la possibilitat de ser creativa. «No he de pensar en vendre», celebra la cantant, que porta gairebé deu anys voltant per tot el món amb el quintet liderat per Joan Chamorro.

Concert a Girona

L'Auditori de Girona acollirà el pròxim dissabte 6 d'abril la presentació del disc Do outro lado do azul. L'actuació d'Andrea Motis a la ciutat forma part de la programació del festival Strenes. El de Girona serà el primer concert de la gira de presentació que l'artista oferirà a tot Catalunya. Motis també arribarà la pròxima tardor a la cita jazzística barcelonina per excel·lència. El Festival Internacional de Jazz li dedicarà aquest any el seu retrat d'artista. Per a aquesta ocasió, la cantant i trompetista oferirà cinc concerts, del 19 d'octubre al 20 de novembre, per mostrar la seva proposta en diferents formats, tal com van fer els pianistes Marco Mezquida l'any 2017 i Ignasi Terraza el 2018.