La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha considerat aquest dimecres al Parlament que el nou Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), els nous membres del qual s'han fet públics avui, haurà de "reflexionar" sobre el seu futur i no ha descartat, fins i tot, que es canviï la seva llei.
En una intervenció a la comissió de Cultura, en la qual també ha anunciat que està estudiant un nou projecte de Museu Nacional d'Història i Arqueologia de Catalunya, la consellera ha asseverat que una de les primeres activitats del nou CoNCA, organisme públic que ha de vetllar pel desenvolupament de l'activitat cultural i artística, serà "fer una reflexió sobre ell mateix i veure quins camins ha de seguir al segle XXI".
A més, en aquest procés sobre un ens creat el 2009, haurà de veure "si és necessària una modificació de la seva llei".
El pròxim dia 10 de juliol, el president de la Generalitat, Quim Torra, proposarà al Parlament el nomenament com a nous membres de l'entitat de Salvador Casals, provinent de la Federació d'Ateneus de Catalunya; el director d'orquestra Edmon Colomer; Jordi Font, qui va ser director general de l'Institut del Teatre; l'editora Núria Iceta; l'escriptora Vinyet Panyella; la productora cinematogràfica Miriam Porté i la gestora Margarida Troguet.
Tant la consellera com la resta de representants dels grups polítics del Parlament que han intervingut a la sessió han remarcat el treball dut a terme pels integrants actuals del CoNCA, encapçalats pel poeta Carles Duarte, present a la sala, a qui han elogiat el seu treball els últims anys.
Quan es compleixen 99 dies del nomenament de la gironina Vilallonga com a nova consellera de Cultura, un càrrec que en els últims tres anys i mig han ocupat quatre persones, com s'ha encarregat de ressaltar el diputat socialista Rafael Bruguera, ha comparegut per primera vegada en seu parlamentària i ha exposat els tres eixos bàsics en els quals pivotarà la seva gestió: llengua, cultura integral i foment de la creació.
Al llarg de la seva intervenció ha deixat clar que no és política, sinó una persona que ha passat 44 anys de la seva vida "fent classes de llatí", encara que també ha estat vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Catalans des de l'any 2005, i que dona una especial importància al català, que ha ajudat "a protegir i promoure" des que té "memòria".
Nou Museu Nacional d'Història i Arqueologia
En l'apartat de projectes de futur ha avançat que existeix un nou pla per crear un Museu Nacional d'Història i Arqueologia de Catalunya a Montjuïc, que suposarà la unió del Museu d'Arqueologia, que actualment ja es troba al peu de la muntanya barcelonina, i el Museu d'Història, ubicat actualment a la zona del port.
Altres propostes de futur són treballar en un museu de l'Arquitectura, del qual no ha volgut avançar més, encara que sí ha dit que "pot ser una gran proposta", i també ha dit que s'impulsarà l'Arts Santa Mònica com a centre d'art pluridisciplinari, a la vegada que ha revelat que deixarà d'estar gestionat per la direcció de cooperació cultural per ser-ho per l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).
D'una altra banda, ha subratllat que l'ampliació del MNAC ja s'ha aprovat; ha indicat que la Biblioteca de Catalunya s'ampliarà a l'antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i preveu que l'ampliació del MACBA sigui a la Capella de la Misericòrdia, encara que ha reconegut que el procés de negociació encara no ha acabat.
Sobre el pressupost del departament, ha reconegut que és el prorrogat des del 2017, un total de 247 milions, "i amb aquests diners no podem fer grans coses", fixant-se com a objectiu que es pugui tornar a les quantitats de l'any 2008, quan era de 389 milions.
Tots els grups de l'oposició li han recriminat que no hagi "concretat" prou els seus projectes, sent el més dur el representant de Ciutadans, Héctor Amelló, qui, a més, ha sostingut que hauria de "retractar-se" d'haver signat l'anomenat Manifest Koiné, que ha titllat d'"esperpent".
Sobre la polèmica relacionada amb el trasllat d'alguns arxius de creadors catalans a d'altres punts d'Espanya, la consellera ha asseverat que és "impossible assumir-los tots sencers", encara que al segle XXI "sí podem tenir-los sencers des d'un punt de vista virtual", mostrant-se partidària de digitalitzar-los quan sigui possible.
