Companyia: Sixto Paz. Text: Duncan Macmillan. Dramatúrgia: Pau Roca. Interpretació: Brays Efe. 6 de juliol, Teatre Narcís Masferrer de Sant Feliu de Guíxols. Singlot Festival.
Ni a casa, ni a la feina, ni als mitjans, enlloc. Del suïcidi i la depressió se'n parla poc. I encara menys se n'escriuen comèdies teatrals. Només per la valentia ja paga la pena Las cosas extraordinariasn, un text que se centra, precisament, en tot allò que paga la pena.
Defuig les estadístiques, evita el morbo dels detalls i es fixa en allò que importa, el que ens fa viure. Els gelats, Marlon Brando, l'olor dels llibres vells o la veu de Nina Simone són presents al relat d'un noi que ha conviscut amb la depressió crònica des dels set anys i que, amb la primera temptativa de suïcidi de la seva mare, enceta una llista de coses excepcionals per allunyar-la del precipici.
Dirigit per Pau Roca -artífex també de la versió en català, protagonitzada per ell mateix-, el text pren forma ara interpretat per Brays Efe en un muntatge que dissabte va passar pel Singlot de Sant Feliu de Guíxols. Lluny de l'exuberància de Paquita Salas, l'actor és capaç de transmetre la fragilitat de qui sap caure, però també la força de voler aixecar-se, en una mena de monòleg interactiu, que té més d'interactiu que de monòleg.
Amb l'ajut dels espectadors, alguns dels quals assumeixen el paper d'una veterinària, una psicòloga o el pare, el públic acompanya el personatge en el trànsit cap a la maduresa i la descoberta que els mals moments també formen part de la història personal de cadascú.
Proposa un viatge conjunt que, sense estridències, va guanyant en intensitat i emoció a mesura que passen els minuts. Reconforta, tant com les abraçades que Efe reparteix als seus companys d'escenari al final de l'espectacle i que són llargues i correspostes.
