n concert de Zahara sempre és sorprenent. La cantant -natural d'Úbeda- va clausurar diumenge el festival White Summer de Pals amb una actuació centrada en el seu últim treball, Astronauta. Unes dues-centes persones, entre fans i curiosos, es van apropar per escoltar una de les sensacions del panorama espanyol.

Zahara -fillola de Joaquín Sabina- ha deixat enrere la faceta de cantautora folk per abanderar la música indie-pop amb fortes influències electròniques, de rock i sintètiques. En el concert va repassar els senzills del seu últim treball com Hoy la bestia cena en casa, Big Bang, David Duchovny o Diluvio universal, entre d'altres, i va deixar un regust amarg als nostàlgics de la versió més acústica de l'artista, que es van quedar amb les ganes d'escoltar els senzills més coneguts acollits en el primer disc, La fabulosa historia de...

En aquesta transformació cap al gènere indie-pop, la cantant s'ha ajudat de talents com el de Martí Perarnau, artista del so, músic i mà dreta de Zahara en l'actuació de diumenge. Fins a tal punt arribaven els efectes de Perarnau, que entre el públic es qüestionaven si l'artista havia fet playback en alguna cançó.

L'actuació de diumenge va ser una declaració d'intencions descafeïnada. Astronauta, amb una producció allunyada de la influència de les grans discogràfiques, és un treball transgressor i experimental que fusiona sonoritats del pop més tradicional amb sons experimentals i on es nota la influència del productor britànic Matthew Twaites. En una hora i mitja de concert es va notar el desgast en la veu de la cantant -que venia de tres concerts gairebé consecutius. El diàleg amb el públic va ser lleu i l'artista va anar a la idea, gairebé sense aturades entre cançó i cançó, però no va faltar la seva energia a l'hora de ballar.

Definitivament, Zahara ha deixat enrere qualsevol comparació amb Sabina -abundants en els seus inicis- i, afortunadament, manté en les seves lletres la capacitat transversal de transmetre històries.