El productor i director figuerenc Pere Portabella rebrà el Giraldillo d'Honor en la setzena edició del Festival de Cinema Europeu de Sevilla, que se celebrarà del 8 al 16 de novembre, segons va anunciar ahir la direcció del certamen.
El premi honorífic del Festival sevillà, que projectarà gairebé 220 pel·lícules la majoria de cinema independent, alternatiu i de temàtica política i caràcter «militant», serà per a Portabella per ser considerat una «figura clau del cinema espanyol, un realitzador, guionista i productor que durant més de seixanta anys ha cavalcat entre l'avantguarda artística i la militància política», ja que va ser diputat i senador del PSUC.
Portabella manté en cada producció «una veu única i reconeixible, de gran habilitat per captar la bellesa en llocs insòlits i projectada en la seva concepció del cinema com una eina de transformació social», va explicar Antonio Muñoz, portaveu del festival.
Portabella va ser productor de pel·lícules com Viridiana, de Luis Buñuel, El cochecito, de Marco Ferreri, i Los Golfos de Carlos Saura, les cintes restaurades dels quals es projectaran durant el festival en un programa dedicat al Giraldillo d'Honor que també inclourà tres pel·lícules dirigides per Portabella, Vampir-Cuadecuc, El silencio antes de Bach i El sopar.
Trajectòria reconeguda
Nascut a Figueres el 1929, Pere Portabella segueix gaudint d'un important prestigi com a cineasta. En tots els anys que du com a professional ha rebut nombrosos reconeixements, com la Creu de Sant Jordi que la Generalitat li va concedir el 1999. El 2009 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cinema pel seu documental Mudanza, mateix any en què va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. L'Acadèmia del Cinema Català va atorgar-li el Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2012.
El passat mes de març va recollir la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de Barcelona al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona en un acte presidit per l'alcaldessa, Ada Colau, que va destacar el seu cinema com una «eina de transformació política». Colau va afegir que el ple del Consell Municipal li va atorgar aquesta distinció per la seva trajectòria professional, el seu compromís cívic, polític i cultural i per la seva contribució al cinema, i el va qualificar de «persona excepcional».
Però lluny de Catalunya, el director empordanès també ha gaudit d'un notable reconeixement. Fa tot just tres anys, el Festival de Rotterdam li dedicava una retrospectiva a ell i a l'Escola de Barcelona, amb motiu de l'estrena del seu film Informe general II. El nou rapte d'Europa, una radiografia la situació d'una Espanya sacsejada per una crisi sistèmica mitjançant una polifonia de veus.
Aquesta cinta és la segona part del seu títol històric: Informe general sobre algunes qüestions d'interès per a una projecció pública, que va estrenar l'any 1976 i que s'havia rodat en els mesos posteriors a la mort del dictador Franco.
A la ciutat holandesa s'hi van exhibir títols com Dante no és únicamente severo (1967), de Jacint Esteva i Joaquim Jordà; Maria Aurèlia Capmany habla de un lugar entre los muertos (1969), obra de Jordà, considerada com «l'autèntic manifest de l'Escola de Barcelona»; i el documental produït per Portabella i dirigit per Esteva que reflecteix les tradicions de l'època a Espanya Lejos de los árboles (1963), entre molts altres títols.
