Direcció: Tortell Poltrona; Pallassos: Tortell Poltrona, Srta. Titat (Montserrat Trias) i Bobas (Boris Ribas). Teatre Municipal de Girona, 20 d'octubre. Festival Temporada Alta.
S'apaguen els llums i arrenca la màgia. Primer, amb el públic assistint a la transformació dels pallassos, com es pinten la cara i preparen amb cura la roba abans de saltar a l'escenari. I a partir d'allà, amb un viatge d'una hora al moll de l'os de la feina del clown: fer riure i divertir, un propòsit que al final acabaran compartint amb els espectadors quan el mateix Tortell Poltrona, tornant al vestidor per canviar-se de roba un cop acabat l'espectacle, decideix no treure's el nas i continuar sent pallasso. Pels riures i cares de satisfacció que es van veure diumenge al Municipal, l'objectiu es va aconseguir.
Que bèstia! es defineix com un espectacle inspirat en els grans pallassos de principis i mitjan segle XX. Un xou dels d'abans, sense artificis, com una joguina de fusta perfectament polida al taller, peça única en un món de consumisme voraç i regals de mira'm i no em toquis. Fer riure amb gags de tota la vida, amb senzillesa.
Amb eines com una cadira, un matamosques, alguns instruments musicals, globus i molta imaginació. I amb una posada en escena que concorda amb l'esperit del xou i uns vestits inspirats en els dels Germans Martini, de la dècada dels seixanta. Una fórmula clàssica que no per això vol dir antiga, que fa justícia amb un ofici molt complicat: fer riure en els temps que corren, més aptes per posar-se a plorar.
