14 de desembre de 2019
14.12.2019
Diari de Girona

El Museu dels Sants d'Olot polaritza l'obra de l'escultor català Ramon Amadeu

L'equipament garrotxí inaugura un nou espai que acull la col·lecció més gran de l'artista que existeix a tot Catalunya Les tres sales dedicades al pessebrista català inclouen sis peces que han estat cedides per la família olotina De Bolós

14.12.2019 | 00:51
Figures inspirades en pagesos de la Garrotxa de la col·lecció de la família De Bolós d'Olot.

El Museu dels Sants d'Olot va posar ahir en servei tres sales dedicades a l'escultor Ramon Amadeu (1745-1821). Amb el nou espai, l'equipament garrotxí es converteix en el museu de Catalunya que exposa més peces de l'artista, que va ser deixeble de Josep Trulls i Lluis Bonifaç i Massó. D'aquesta manera, es converteix en el centre de referència per a totes les persones que vulguin aprofundir en l'obra d'Amadeu. També serà a la capital la Garrotxa on aniran a parar totes les obres de l'escultor que adquireixi la Generalitat.

El nou espai va inaugurar ahir en un acte al qual van assistir l'alcalde d'Olot, Josep Berga, l'especialista en art barroc del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Joan Yeguas, la directora dels Museus d'Olot, Monserrat Mallol, i els germans Mariano de Bolós, Carme de Bolós i Josep de Bolós.

Els descendents de Francesc Xavier de Bolós i Germà (Olot, 1773-1844) han cedit sis peces de manera temporal durant mig any als Museus d'Olot, que les restaura i exposarà al nou espai Ramon Amadeu. Aquestes peces se sumen a la trentena de figures que la família va cedir a l'Ajuntament d'Olot el passat mes d'abril per un període de tres anys prorrogable.

A l'acte, l'especialista Joan Yeguas va definir Ramon Amadeu com el primer pessebrista català documentat. Va començar a fer figures del pessebre el 1794. Yeguas va afegir que Ramon Amadeu es va aficionar al món del pessebrisme en un moment en el qual era bastant popular entre la petita noblesa catalana, i fins i tot entre les famílies burgeses i menestrals. «Hi veien com una arcàdia rural on la gent era feliç», va comentar.

Yeguas va explicar que Ramon Amadeu va arribar a Olot amb 64 anys acompanyat del mestre d'obres de la catedral Francesc Mestres i Gramatxes d'una edat similar a la d'Amadeu. Els dos homes fugien de la repressió napoleònica d'una Barcelona en la qual hi havia hagut un complot fàllid contra el domini francès. Segons Yeguas, Amadeu ja coneixia Francesc de Bolós probablement perquè l'olotí havia estudiat i fet pràctiques a Barcelona. A més, havia venut un Ecce Homo per a l'església del Tura i un Santcrist per la de Sant Esteve. Bolós va romandre a Olot durant els cinc anys que va durar el domini francès i després va tornar al seu taller situat al carrer dels Escudellers, prop de l'església del Pi.

Durant l'estada a Olot Amadeu va esculpir figures inspirades en clients de la farmàcia Bolós i en pagesos de la rodalia. Aquestes figures van quedar a can Bolós, on han estat desades fins ara. Segons Yegua, hi ha unes 70 figures a tot Catalunya que poden ser atribuïdes a Amadeu.

Joan Yeguas en els últims anys ha descatalogat figures que havien estat atribuïdes a Ramon Amadeu perquè «en ser el primer figuraire català tot el que era del segle XIX, deien que era de Ramon Amadeu». Sobre la base de la comparació de les figures de can Bolós amb les imatges religioses amb autoria documentada a Ramon Amadeu, Yeguas va considerar que el 90% del que hi havia a can Bolós era de Ramon Amadeu i va fer un estudi de totes les figures que se li atribuïen.

Així, ha descatalogat una bona quantitat de figures fetes per alumnes directes de l'escultor o per escultors posteriors que l'imitaven.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona