Urgell va ser un dels pintors amb més èxit en els tombants del segle XIX al XX. Va exposar assíduament dins i fora del país; va guanyar fama i reconeixement, i va ésser un dels pintors preferits de les classes benestants. Admirat i criticat intensament, va mantenir una temàtica constant al llarg de la seva obra: marines, carrers de poble, ermites i cementiris, paisatges desolats, capvespres i solitud. Tot i això, va anar evolucionat des de les escenes costumistes fins als evocadors paisatges crepusculars, que va anar versionant i variant. El que per a alguns era pintar «més del mateix» per a ell era una cerca constant del paisatge definitiu.
