L'actor Kirk Douglas, un dels darrers mites del Hollywood clàssic, va morir ahir als 103 anys a Los Angeles. Kirk Doulgas, el nom veritable del qual era Issur Danielovitch Demsky, va protagonitzar gairebé un centenar de pel·lícules, entre les quals destaquen grans clàssics com Camins de glòria o Espàrtac de Stanley Kubrick o el film Cautivos del mal, de Vincente Minnelli.

«Per al món era una llegenda, un actor de l'època daurada del cinema, un humanista compromès amb la justícia i les causes en què creia marcaven una pauta cap a la qual tots nosaltres havíem d'aspirar», va anunciar el seu fill, Michael Douglas. El també actor va subratllar que el seu pare va viure una bona vida i deixa un llegat en el cinema que perdurarà durant generacions, així com la història d'un filantrop que va treballar per ajudar el públic i portar la pau al planeta.

Fill d'immigrants jueus, va estar nominat tres cops al premis Oscar a Millor Actor, però no va ser fins al 1996 quan va pujar a l'escenari per recollir l'estatueta en reconeixement a tota una prolífica carrera.

Nascut el 9 de desembre del 1916, va començar la carrera en la indústria cinematogràfica el 1946 amb L'estrany amor de Martha Ivers. El seu últim paper, el telefilm Los asesinatos del Empire State es va estrenar el 2008. Al llarg d'aquests anys, Douglas ha interpretat una infinitat de personatges llegendaris com Espàrtac, el coronel Dax o Van Gogh.

Dins d'aquesta àmplia carrera, va rebre la seva primera nominació a l'Oscar amb El ídolo de barro per interpretar el boxador Midge Kelly. Un any més tard va fer El trompetista (1950) i va donar vida al músic de jazz Rick Martin, que descobreix que la fama no és fàcil d'aconseguir. El 1951 va protagonitzar El gran carnaval, en què encarnava un periodista que allargava el rescat d'un miner per aconseguir una bona història. Aquell mateix any, va interpretar James McLeod a Brigada 21, un detectiu que descobreix més del que espera en un cas.

Amb Cautivos del mal (1952), va obtenir la seva segona nominació a l'Oscar i dos anys més tard va protagonitzar l'adaptació cinematogràfica de la novel·la de Jules Verne, 20.000 llegües de viatge submarí (1954). El 1956, va assolir la seva tercera nominac ió a l'Oscar per la interpretació a Van Gogh, la passió de viure, un paper es va apoderar d'ell. «No m'he sentit mai així», va afirmar.

El director Stanley Kubrick va triar Douglas per protagonitzar Camins de glòria, en què interpretava l'únic alt comandament de l'exèrcit francès que mostrava humanitat. Una altra de les grans pel·lícules que va protagonitzar va ser Espàrtac (1960) (en el rodatge de la qual va desfensar el guionista Dalton Trumbo, perseguit per la seva ideologia d'esquerrres en la «caça de bruixes» del senador McCarthy), però per l'actor, la seva millor interpretació va ser a Los valientes andan solos (1962), en què el cowboy John W. Burns és un dels seus personatges més estimats».

Pare de quatre fills, va aparèixer per darrer cop en la gran pantalla a Illusion, de Michael Goorjian, el 2005. És autor de l'obr a My stroke of Luck, en què relata la seva vida i el vessament cerebral que va patir el 1996 i que l'impedia parlar.

Membre del Partit Demòcrata i un gran filantrop, va ser reconegut amb la medalla presidencial de la llibertat del president dels Estats Units, la Legió d'Honor francesa o l'Os d'or honorífic del Festival de Cinema de Berlín.

La mort de Douglas va commocionar ahir el món del cinema i personalitats com Steven Spielberg, Rob Reiner, Catherine Zeta Jones o Marc Hamil li van dedicar unes paraules. L'Acadèmia de Hollywood es va acomiadar d'ell recordant una anècdota que explicava ell mateix: «Volia ser actor des de petit. Vaig fer una obra de teatre, la meva mare em va fer un davantal negre i vaig interpretar un sabater. Després de la representació, el meu pare em va donar el meu primer Oscar: un con de gelat».