Sis capítols, tres personatges, trames d'aquelles d'embolica que fa fort, girs de guió i audiodescripció per a persones cegues. Dolors ho té tot per ser una sèrie de televisió, excepte que no es passa a la pantalla, sinó al teatre. La idea de l'actriu Meritxell Yanes, estrenada al Lliure i que ha arribat a Girona i en les properes setmanes ho farà, entre d'altres, a Banyoles i Olot, és bona i juga bé amb els codis comuns que tenim els teleespectadors, fins i tot hi ha el resum previ al capítol, per repassar les entregues anteriors.

Com passa en moltes sèries, s'embala i s'embala, i del que hi havia a l'arrencada -la invenció d'unes calces revolucionàries- al que es veu al capítol final hi ha un món. Tota de cop, com una marató, embafa un xic -cinc hores de butaca són moltes hores de butaca-, però la platea xala gràcies al tour de force dels tres intèrprets, als diàlegs ràpids i el joc continu entre el teatre i la sit com, perquè aquí els tòpics remen a favor.

El públic d'Olot i Banyoles la pot veure en dues tandes, una bona oportunitat per gaudir d'un enginyós format teatral que, segur, trobarà imitadors.