30 de març de 2020
30.03.2020
Diari de Girona

Mor als 94 anys el filòsof i crític d'art Arnau Puig, l'última veu del col·lectiu Dau al Set

Va ser reconegut el 2012 amb el Premi Nacional de Cultura a la Trajectòria Professional i Artística . La consellera Vilallonga i personalitats del món cultural mostren les seves condolences . L'estiu passat el seu arxiu personal va ser motiu de polèmica

29.03.2020 | 23:29
El filòsof i crític d'art Arnau Puig, comissari de l'exposició «Tàpies avui», el gener de 2019.

El filòsof, sociòleg i crític d'art Arnau Puig va morir ahir a Barcelona als 94 anys, segons va informar l'editorial Comanegra. Amb la seva defunció es va apagar l'última veu de Dau al Set, el grup artístic avantguardista català creat al voltant de la revista homònima a Barcelona l'octubre de 1948 i inspirat en els treballs dels artistes Max Ernst, Paul Klee i Joan Miró.

Professor a la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic d'Estètica a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura, Puig va ser reconegut l'any 2012 amb el Premi Nacional de Cultura a la Trajectòria i també va rebre la Creu de Sant Jordi el 1992, el premi de l'Associació Catalana de Crítics d'Art el 2003 i la Medalla de l'Ajuntament de Barcelona al mèrit cultural el 2004.

Vilallonga: «Ens va fer millors»

«Trobarem a faltar la seva veu lúcida, crítica. Ens va fer millors, com a país, com a cultura. Fa pocs mesos el vam acompanyar en el comiat de la seva esposa. Avui no el podrem acompanyar», va assenyalar ahir la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, a través d'una piulada a Twitter on va afegir: «Trobarem a faltar la seva veu lúcida, crítica».

«Acomiadem un filòsof de talla europea: una vida plena d'inquietuds dedicada intensament a l'art i al pensament al costat de la seva dona, la coreògrafa Consol Villaubí, que ens va deixar també l'any passat», va afegir l'editorial Comanegra, que va publicar els últims cinc llibres d'Arnau Puig. «Sentint-nos part de la seva família ens mostrem consternats per no poder-lo acomiadar com es mereix» degut a les circumstàncies de confinament actuals, va lamentar l'editorial.

En aquest sentit, desenes de personalitats del món artístic i cultural van mostrar les seves condolences. «Hem perdut Arnau Puig, un home que ha il·luminat el nostre món artístic des de la seva implicació en l'experiència fonamental de Dau al Set. Inspirador, inquiet, savi cordial, ens ha ensenyat a mirar endins i a obrir nous camins per a l'art i el pensament», va expressar Carles Duarte, poeta i director de la Institució Cultural del CIC.

La polèmica de l'arxiu personal

En els últims anys, Puig havia sigut col·laborador habitual de la revista Bonart i precisament la publicació va guardonar el grup artístic Dau al Set el maig de 2019 posant de manifest la seva «efervescència de tota l'avantguarda des dels anys 40». «Dau al Set va ser una lluita. Era jugar als daus de la cultura que tenim. Juguem a trobar el que no hi ha manera de trobar, la setena cara del dau. Aquest és el nostre combat», va dir llavors el crític d'art.

Poc temps després, Puig va cedir a la revista el seu llegat i va mostrar-se «satisfet» per la donació, ja que suposava «deixar en bones mans un tresor que he mantingut amb mi tota la vida». Posteriorment, el juny de 2019, el filòsof i crític d'art va protagonitzar una polèmica amb el Departament de Cultura, així com amb el MNAC, el MACBA i l'Arxiu Nacional, als quals va acusar de no «interessar-se» pel seu arxiu personal. Cultura va tancar la disputa assegurant que mantenia el contacte amb Puig per catalogar els «elements destacats» del seu arxiu i fons documental perquè passessin a formar part del fons nacional de la Generalitat.

Fundador d'Algol i Dau al Set

Fundador de les revistes Algol (1946) i Dau al Set (1948-1956), Puig va traslladar a la cultura de Catalunya el pensament existencialista viscut a París de primera mà a la Universitat de la Sorbona, entre 1956 i 1961. Va publicar, entre d'altres, Escrits d'estètica. Filosofies (1997), Històries de Dau al Set (1998), Dau al Set, una filosofia de l'existència (2003) i l'any 2011 va publicar Una filosofia de la itinerància, sobre l'empremta filosòfica existencial que va marcar la seva vida. Va col·laborar també a Siglo 20, Cúpula, Presència, La Vanguardia, Nueva Forma i El País, i va exercir la crítica a Revista Europa, Gazeta del Arte, Batik, Avui i Artes Plásticas. Del 1964 al 1975 va ser el president del Cercle Maillol de l'Institut Francès de Barcelona.

També va ser director de l'Institut d'Història i Arqueologia del Consell Superior d'Investigacions Científiques a Roma i membre d'honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona