La transformació del solar de Can Sau a Olot, obra de l'estudi local, un parelld'arquitectes i l'artista Quim Domène, i la instal·lació Cumulonimbus del Campus Olot de l'Escola Superior de Disseny i d'Arts Aplicades de Catalunya (ESDAP) al festival Lluèrnia 2019 són dues de les obres finalistes a la 62a edició dels premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme, que ahir va anunciar la selecció final als guardons. En la llista de finalistes hi ha encara una altra candidatura gironina, un refugi a Isòvol, a la Cerdanya.

En total, 27 obres han quedat finalistes dels premis, entre elles una residència d'avis a Camarzana de Tera, una biblioteca a Molins de Rei o un hotel de cinc estrelles a Badajoz. Les obres finalistes s'han escollit d'entre 597 presentades per a les quatre categories, gairebé un centenar més que l'any passat.

En la categoria d'Arquitectura, ha quedat finalista un refugi per a cap de setmana a l'N-260 a l'alçada d'Isòvol, de Joan Casals i Jose Luis Cisneros, instal·lat a tocar del riu Segre. El jurat el destaca per l'«exploració de la casa mínima prefabricada, de baix cost ambiental i econòmic, que posa el focus en la qualitat, tant de l'objecte com de l'espai arquitectònic».

El projecte de la Cerdanya competirà amb d'altres com una casa a Castrelo de Miño o 79 habitatges amb protecció a Sant Boi de Llobregat en una categoria en què el jurat ha triat projectes «atents al context, a l'estratègia i als d'ofici, en diàleg amb l'espai, el temps, la matèria, el cos i la natura, una arquitectura amb un esperit propositiu, generadora de sistemes més que d'objectes».

Entre les obres finalistes a l'apartat Ciutat i paisatge, hi ha l'escenografia d'urgència a Can Sau ideada olotins unparelld'arquitectes (Eduard Callís i Guillem Moliner) i Quim Domène. Després de l'enderroc de l'edifici per esponjar el nucli antic de la capital garrotxina, van convertir una paret mitgera en façana, amb una construcció amb tres grans capelles que dialoguen amb l'església del Tura. El jurat en valora la capacitat per «caracteritzar i singularitzar un espai perdut de la ciutat», amb «una bona lectura del context urbà, que aposta per una materialitat connectada amb el lloc».

Aquesta intervenció comparteix categoria amb la remodelació d'una plaça a Lleó o els jardins del doctor Pla i Armengol de Barcelona, així com d'altres espais «pensats per a la vida en comú, en estreta sintonia amb el paisatge físic i humà en què s'insereixen i a què serveixen, generosos en la creació d'atmosferes sensorialment plenes».

En la categoria d'Interiorisme són finalistes, entre d'altres, Pilarica 81: Elements per recuperar espais industrials, a Usera, La Nave a Madrid o el Consorci d'Educació de Barcelona.

Pel que fa a les Intervencions Efímeres, entre les finalistes hi ha la instal·lació Cumulonimbus, que es va poder veure al Lluèrnia d'Olot i que «amb espuma, llum i so va omplir un pati de cel», segons el jurat. Ja fora dels finalistes, però també seleccionada en aquesta edició hi ha un altre muntatge del festival garrotxí vista a l'Hospici i titulada Hell, sweet hell.

En aquesta categoria, s'han seleccionat «aquelles estratègies que aprofiten la seva condició efímera per experimentar, excedint els límits de l'actuació física per proposar canvis de paradigma en els reptes que afrontin». A més del projecte olotí, hi ha, entre d'altres, Espais comuns a Construmat a Barcelona o Túnel transparent. Explorar la restauració, també a la ciutat comtal.