L'admirada, a vegades incòmoda i, sobretot, contradictòria figura de Jacint Verdaguer és la gran protagonista de la nova novel·la de Daniel Palomeras (Santa Maria d'Oló, 1949), Fills de la terra dura Editada per Comanegra, és una de les moltes novetats de principis del 2020 que s'han passat setmanes confinades a les llibreries i que ara comencen a sortir-ne, coincidint amb la desescalada.
«Verdaguer és un personatge amb una vida gairebé tràgica, molt contradictori ja en el seu temps, i encara ara. Ara com ara, un poeta romàntic ja és en si mateix una contradicció», reconeix Palomeras, metge durant anys a Ripoll, on viu retirat des de l'any passat.
El llibre, detalla, «no pretén ser ni una biografia, una recerca literària ni un panegíric, n'he volgut fer una novel·la, amb tot el que això comporta», explica l'autor sobre la narració, amb un punt «cinematogràfic» gràcies a una estructura amb breus capítols que funcionen gairebé com a escenes entorn de la vida de mossèn Cinto.
I és que l'origen del llibre es remunta al 2008, quan Palomeras va tenir la idea de transformar la vida de Verdaguer en un guió audiovisual. «Vaig veure que el personatge de Verdaguer era tan atractiu i dramàticament intens que era sorprenent que no se n'hagués fet un film o una minisèrie televisiva; si fos anglès, n'hi hauria trenta», explica Daniel Palomeras.
El projecte es va consolidar amb l'acord amb dues productores i un guió, però «amb la crisi del 2008 se'n va anar a l'aigua, i tot i haver fet diversos intens per ressuscitar-lo, va quedar molt enterrat». Fa uns cinc anys, però, Palomeras va recuperar la feina feta per reconvertir-la en «una novel·la breu, que té alguna cosa de cinematogràfica».
«No he volgut ser original, perquè tothom ha tocat Verdaguer, i m'he pres algunes llibertats, marcant ritmes i generant una estructura literària per buscar una veu pròpia que m'allunyi de biografies i hagiografies», assegura l'escriptor, que ha publicat obra tant per al lector juvenil com per adults.
Sobre la vigència de l'autor de Canigó, remarca que no se'l pot jutjar «amb ulls actuals», perquè «tot allò que era evident en la seva època, com el sentit de l'honor, de la jerarquia, les conviccions i al fe, en una societat com la nostra, laïcista i en què l'autoritat està sempre en qüestió són difícils de comprendre».
Tot i això, apunta que «totes aquestes contradiccions literàriament són atractives, i són les que he volgut reflectir» en un llibre format per capítols diversos, amb salts cronològics que busquen més «l'esperit dramàtic» que la informació biogràfica.
A més del mateix sacerdot, l'altre gran personatge de Fills de la terra dura és el canonge Jaume Collell, «amic íntim del poeta inicialment i gran adversari al final», «amb un antagonisme que recorre la novel·la per donar la seva visió de la història a posteriori.»
L'obra, font documental
Més enllà de la documentació centrada en els treballs sobre el poeta, el ripollès s'ha basat en els seus textos. «Hi ha moltes maneres de conèixer bé Verdaguer i el que pensava només amb la seva obra, i la millor tasca de documentació ha estat retrobar-se amb els seus textos», explica.
«La principal font d'inspiració ha estat la mateixa literatura verdagueriana. Si hem de parlar dels seus viatges per Europa o Terra Santa, qui millor els pot explicar és ell mateix. I per parlar de la seva relació amb amics i adversaris al llarg de la seva vida, el millor és recórrer a En defensa pròpia», posa com a exemple, reivindicant el seu llegat literari.
«Actualment hi ha una certa militància respecte a la figura de Verdaguer i la seva peripècia personal que és més viva que no pas la mateixa lectura», resumeix.
