16 de juny de 2020
16.06.2020
Diari de Girona

La sentència que va exculpar el conseller Ventura Gassol

Un llibre de Castellet i Felip recull per primer cop el veredicte del tribunal francès que va denegar l'extradició del polític a Espanya al 41

15.06.2020 | 23:22
El manuscrit original de la sentència de la Cour d'Appel d'Aix-en-Provence, reproduït al llibre.

Un llibre revela la sentència de la justícia francesa que exculpa el conseller republicà Ventura Gassol d'haver causat l'assassinat del Bisbe de Barcelona durant la guerra civil. La no-extradició de Ventura Gassol (Editorial Base), de Manuel Castellet i Rosa Anna Felip, recull tot el procés judicial que va viure el polític i que va desembocar en la denegació per part de França de la petició d'entrega a les autoritats franquistes.

L'origen del llibre, que arriba demà a les llibreries, és al procés de creació de la novel·la La mitra de l'exili, del matemàtic i expresident de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). «Durant la recerca històrica de la novel·la, sempre apareixia Gassol, i vaig quedar captivat per la seva figura. Vam aconseguir la sentència dictada a França i a partir d'aquí, amb la Rosa Anna Felip ens hem centrat a buscar els perquès d'aquesta sentèncial», explica Castellet.

Així, el llibre recull documentació -sovint inèdita- sobre els tripijocs del govern franquista per aconseguir que la França de Vichy expatriés el conseller de Cultura de la Generalitat, analitzant dues causes judicials i la sentència del tribunal d'Aix-en-Provence, «un document espectacular i desconegut fins ara, que diu que l'assassinat del qual s'acusava Gassol no s'havia produït».

A partir de documents de l'Arxiu Nacional de Catalunya, l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, l'Archivo Histórico Nacional, el del Tribunal Suprem o el Centre des Arxives Diplomatiques de França, els autors reconstrueixen el periple judicial del polític, exiliat a França des de 1936.

La primera causa judicial l'arrenca el Tribunal de Responsabilitats Polítiques al 39, acabada la guerra, i culmina amb una sentència en què se'l desposseeix de tots els béns, se l'inhabilita i proposa que se li retiri la nacionalitat.

A principis del 41 comença una segona causa judicial general contra Gassol i altres polítics republicans, com Josep Tarradellas o Frederica Montseny, de qui Espanya demanava l'extradició en una petició conjunta i mal formulada que el govern francès no va acceptar. Mesos després, torna a demanar específicament l'extradició de Gassol, acusant-lo, entre d'altres qüestions, d'haver provocat l'assassinat del Bisbe de Barcelona, Manuel Irurita.

A primers d'agost d'aquell any, Gassol és detingut i empresonat a Aix-en-Provence, juntament amb Tarradelles, i van romandre-hi fins que van ser posats en llibertat lliures de càrrecs un mes després.

«La sentència detalla que Espanya no aporta cap prova del que acusa el conseller. Espanya dona per provats els fets sense demostrar-los i, en canvi, el que queda clar és que el bisbe era viu després que Gassol marxés de Barcelona,», explica Castellet.

Va jugar un paper clau en la defensa el cardenal Vidal i Barraquer, que va al·legar que ell tenia constància que Irurita havia sobreviscut a la guerra; que Gassol no havia comès delictes de sang i havia intercedit per salvar moltes personalitats i que a Espanya seria afusellat com Companys.

Ja en llibertat, fa passes per exiliar-se a Mèxic amb la família, però encara no té permisos per marxar del país. Després de ser empaitat de nou per la justícia espanyola, ara acusat de maçó, i havent signat un document de renúncia a l'activitat política, Gassol acaba marxant a Suïssa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
 

L'últim El més llegit