L'Auditori de Girona va viure dissabte un concert de Blaumut diferent de l'esperat abans de la pandèmia. El quintet va proposar un espectacle «íntim i proper» amb temes del seu darrer àlbum 0001, combinats amb els grans èxits que han portat el grup a ser un dels més reconeguts del paradigma musical català.

De fet, les cançons encarregades d'obrir i tancar el concert van ser dos clàssics: Pa amb oli i sal i Pa amb oli i sal Bicicletes Entremig, una quinzena de temes dels quatre discos de la banda. Tot plegat, en un Auditori que, si no fos per la pandèmia, s'hauria omplert i hauria fet encara més sonora l'ovació final al grup per part dels 390 espectadors. I és que Strenes va haver de programar un nou concert de la banda aquesta setmana, ja que l'aforament pel de dissabte estava ple.

Una hora i mitja de música on es van escoltar els temes del nou treball de Blaumut. Ara aquí present, Cel estranger o De veritat es van barrejar amb peces d'altres àlbums com El primer arbre del bosc o El pont de l'Accademia, en un format acústic que va recordar els inicis del grup. El moment àlgid va arribar a la part final del concert, que es va tancar amb les tres peces més aplaudides. D'entrada la cançó que posa nom al quart disc de Blaumut, 0001, que va precedir Vint-i-un botons, moment en què els espectadors es van aixecar de les butaques i, finalment, Bicicletes, un dels grans èxits d' El turista (2012), disc que va portar a la fama el quintet català.

Inicialment, estava previst que Blaumut portés a l'escenari de l'Auditori la presentació de 0001, però la pandèmia va fer replantejar l'espectacle a la banda. «Vam creure que per a menys gent valia la pena recuperar el nostre format acústic, per crear una atmosfera més intima i propera amb el públic per la situació complicada que s'està vivint», va explicar el cantant, Xavi de la Iglesia. En el mateix sentit es va expressar el violinista de la banda, Vassil Lambrinov, que creu que el concert «s'acosta» al Blaumut del disc El Turista.

Amb tot, tant Lambrinov com De la Iglesia van explicar que el fet de poder fer dos concerts a l'Strenes és «un honor», tot i que els hauria agradat poder-ne haver fet un «amb tot ple».