Temporada Alta se celebrarà enguany «passi el que passi». «Volem fer i farem el festival», va afirmar ahir el director del festival, Salvador Sunyer, que va assegurar que l'objectiu d'aquesta edició és «mantenir el compromís» amb la cultura i contribuir a que «rebroti» tot i la pandèmia. Un fil argumental que ja s'evidencia al cartell, on hi apareix una fotografia d'un bosc cremat: «Es tracta de dir que on s'ha cremat la terra el sòl és fèrtil i les cendres serveixen, però s'han de regar». El festival va presentar ahir 19 produccions i corproduccions, quinze de les quals seran estrenes, i entre les quals hi ha Bouvetoya, de Julio Manrique, que inaugurarà el festival.
El certamen, que se celebrarà del 7 d'octubre al 8 de desembre, té l'objectiu d'ajudar el sector cultural en aquests difícils temps de pandèmia. En aquest sentit, el cartell ja és tota una declaració d'intencions carregada de simbolisme: «Intentar que aquesta terra cremada en el món de la cultura tingui una vida posterior, rebroti i en surtin coses noves». I això ho fan apostant pels noms més sòlids del panorama escènic del país i pels talents emergents i alhora relligant amb propostes catalanes amb l'escena internacional.
El festival no obvia la situació actual i les restriccions imposades per la pandèmia. Per això, Sunyer ja va avançar que Temporada Alta es farà d'una manera o d'una altra «en funció dels mitjans que tinguem en aquell moment». Així, d'entrada ja plantegen aquesta edició amb un doble format presencial i virtual. Però una virtualitat que no serà només una retransmissió d'allò que part del públic pugui veure als teatres, el festival sosté que és una oportunitat per crear i testejar un nou format.
Aquesta adaptació constant a les mesures de seguretat per la pandèmia provoca que el festival hagi decidit no posar encara entrades a la venda, tot i que ahir es van presentar les 19 produccions i corproduccions que es podran veure a partir d'octubre. El motiu, segons Sunyer, és que encara no saben amb quin aforament presencial podran comptar ni de quina manera es podran asseure els grups a la platea.
El director del festival va explicar, a més, que en cap cas es plantegen ajornar propostes i que s'hi s'hagués de suspendre algun espectacle retornarien els diners de les entrades però mantindran el compromís amb els artistes i tècnics, que viuen una situació «desastrosa». En aquest punt, Sunyer es va mostrar crític amb les institucions del país per no articular un sistema cultural «que permetés ser una mica més normalets» i el món de les arts escèniques no es trobés «amb mesos sense cobrar i sense saber què passarà».
Produccions i coproduccions
Julio Manrique serà l'encarregat d'inaugurar la nova edició amb un espectacle produït expressament per a Temporada Alta i que reflexiona sobra la situació actual durant la qual sembla gairebé «una heroïcitat» continuar fent cultura, va explicar el mateix Manrique. Escrita per Julio Manrique, Cristina Genebat, Ivan Benet i Sergi Pompermayer, Bouvetoya parteix de la novel·la Fahrenheit 451 de Ray Bradbury i La Tempesta de Shakespeare per construir una ficció «en un lloc remot, fràgil i improbable on cal preservar el coneixement i la cultura».
Entre les coproduccions internacionals de la 29a edició hi ha Història d'un senglar (o alguna cosa de Ricard) del dramaturg i director uruguaià Gabriel Calderón amb un equip artístic català, que s'havia d'estrenar al Grec però només s'hi va poder fer una lectura. Es tracta d'un monòleg que narra l'enfrontament d'un actor per interpretar Ricard III.
La dansa també compta amb coproduccions internacionals, vinculades al projecte transfronterer Pyrenart. Lali Ayguadé torna per estrenar Hidden, coproducció de TA amb el Teatre Nacional de Catalunya i el Festival Tanz Bozen, amb la col·laboració de nunArt.
En la línia estratègia de donar suport als directors, dramaturgs i coreògrafs del país, Temporada Alta compta amb Els subornats, obra coproduïda amb la Sala Beckett amb la dramaturga Lluïsa Cunillé i la directora Lourdes Barba i la companyia La Ruta 40. Amb un to de cinema negre i una trama aparent de corrupció, l'obra parla de mons irrecuperables, interroga sobre el compromís amb el món i reflexiona sobre el sentit de la responsabilitat.
Àlex Rigola tornarà al festival amb una nova versió de l'univers d'Anton Txékhov. S'enfronta, aquesta vegada, a La gavina, un text que parla de morir, estimar i fer teatre mentre Joan Arqué estrenarà Encara hi ha algú al bosc, una obra que posa el focus en les violacions com a arma de guerra.
